Pas a pas, amb ritme i en la bona direcció. Com la seva lletra, vaja. Amb només la presentació del seu primer videoclip, la nova banda nascuda a Sant Andreu de Palomar, ‘Ginestà’, ja s’ha assegurat ser una de les revelacions musicals d’aquest 2018. Els qui ja van ser creadors de ‘La Púrria‘ ara han aconseguit fusionar la música d’autor i la cançó protesta en un nou gènere de forma inèdita: el folk i el pop.
“L’objectiu era fer alguna cosa més ambiciosa, arribar a més gent i actuar davant de públics més amplis“, assegura a L’Exprés de Sant Andreu el seu component Pau Serrasolses. L’ambient dels Ateneus i els Casals Populars els encanta; però això no els treu les ganes de crèixer sobre els escenaris i d’aquí ben poc actuaran en esdeveniments musicals tan rellevants com el Barnasants.
Com els han descobert els productors que els contracten? Doncs ni per Youtube ni per Spotify. Ara com ara l’agenda de concerts que tenen programada es basa en la confiança cega que els tenen molts organitzadors als joves músics (i això que només tenen entre 18 i 23 anys). Ara l’objectiu el situen en començar a sonar ja ben aviat en les ràdios locals del país per acabar a l’FM nacional.
En aquest sentit, l’originalitat de la proposta musical és un dels majors al·licients que ofereixen: no fan desaparèixer la cançó protesta, però la modulen a estils més folks i pops. Una aposta que no té gaires referents en el panorama català. “Buscàvem això, fer alguna cosa diferent”, comenta Serrasolses. De fet assegura que “ideològicament ens mantenim fidels, però sí que ho expliquem de forma diferent per arribar a més gent”.
Aquesta decisió ja els ha valgut alguna crítica en cercles propers, perquè tal com confessa el músic “no som tant explícits com molta gent del nostre voltant voldria”. Si més no, justifica que “no tothom es pot sentir identificat amb la forma d’entendre la política com l’entenem nosaltres i per això hem decidit fer una cosa molt més àmplia”.
Al cap i a la fi, el fil conductor de la seva primera obra és un reflex del seu esperit: “tracta les lluites d’ahir i d’avui, combinades amb escenes quotidianes de tota la vida”. Una visió més “pausada” i “del dia a dia”, on es deixa enrere el missatge explícit de les revolucions marxistes i leninistes. Desapareixen, però? No del tot. Tal com explica, les cançons més polítiques les han preferit reservar per les col·laboracions amb altres grups o músics.
Temes que encara trigaran unes setmanes a veure la llum pública, ja que el disc no es presentarà fins al 5 d’abril, aprofitant l’aparador del Barnasants. Més endavant serà el torn del món virtual. Si més no, ara com ara prefereixen no desvelar del tot la seva aposta musical i anar generant bones sensacions. Amb el seu primer videoclip ja ho han aconseguit.
Ahir vam gaudir-los a Barruera, Vall de Boí. Grata sorpresa i espectació per l’evolució d’aquest grup!!