La històrica miliciana andreuenca Elisa García Sáez finalment donarà nom a una zona verda de Sant Andreu de Palomar. Tal com aprovarà aquesta tarda el ple de l’Ajuntament de Sant Andreu, la zona que ha quedat buida i que abans ocupaven els horts de les Cases del Pont, podria passar a anomenar-se Jardins d’Elisa García Sáez. L’última paraula, però, la tindrà la Ponència del Nomenclàtor.
La 3a edició del Premi Europeu d’Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) ha premiat com a millor plantejament urbanístic el ‘Pla Especial de protecció del poble antic de Sant Andreu de Palomar’, obra de Joan Casadevall. Un pla que fa escasses setmanes va ser aprovat per l’Ajuntament de Barcelona amb l’ànima de salvaguardar el patrimoni històric del Casc Antic.
L’Ajuntament de Barcelona ha gravat un vídeo per recordar a les víctimes de l’atemptat terrorista d’ETA a l’Hipercor, en commemoració dels 30 anys del succés. En el curt documental han col·laborat els familiars de les víctimes de l’atac, el qual es va saldar amb 21 morts i 45 ferits. La idea bàsica del contingut audiovisual és adreçar-se a la resta de població perquè s’acosti a l’homenatge que es durà a terme el pròxim 17 de juny al parc de Can Dragó.
Tot i no ser Festa Major, el campanar de la Parròquia de Sant Andreu vesteix de gala. Des d’ahir a la tarda, una pancarta presideix l’emblemàtic edifici. ‘Sant Andreu no és BCN’, resa. Si bé l’acció és més aviat simbòlica, darrere seu també amaga certa ideologia. La commemoració del 120 aniversari de l’agregació de Sant Andreu de Palomar a la Ciutat Comtal no anava a quedar només en una exposició.
Aquesta tarda a les 20 hores, l’Ateneu de l’Harmonia i l’entitat ‘Sant Andreu de Palomar, el meu Poble’, han convocat una concentració a la plaça d’Orfila per commemorar “l’annexió forçada” de Sant Andreu a la ciutat de Barcelona, avui fa 120 anys.
I el peix gran es va menjar al petit. En un dia com avui de fa 120 anys, les resistències a les pretensions de Barcelona rebien el cop de gràcia. El Reial Decret signat per la Reina Regent Maria Cristina el 20 d’abril de 1897, no oferia cap mena de dubte: “Artículo 1. Quedan agregados en su totalidad al término municipal de Barcelona los de Gracia, San Martín de Provensals, Sans, San Andrés de Palomar, San Gervasio de Cassolas y Las Corts”. La plaça de Sant Jaume assolia el seu objectiu. Sant Andreu era annexionat a la Ciutat Comtal.
La Capella dels Segadors és la nova punta de llança del grup municipal de CiU a Sant Andreu. En la darrera comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, el seu regidor, Jaume Ciurana, va demanar explicacions a la regidora de Sant Andreu, Carmen Andrés, sobre com s’havia avançat en el tràmit per declarar la Capella dels Segadors com a bé històric d’interès local. Per ara, però, sembla que el Govern només preveu estudiar l’edifici.
“L’Institut de Cultura posarà els recursos necessaris per començar les obres”. Amb aquestes paraules el regidor de Cultura, Jaume Collboni, es comprometia públicament a construir el Museu de la Fabra & Coats. En l’acte d’inauguració dels nous accessos a la Fàbrica de Creació del passat diumenge, el tinent d’alcalde assegurava que l’ICUB “posarà els recursos perquè això sigui una realitat el més aviat possible”.
Quatre dècades després de la mort del dictador Francisco Franco, Sant Andreu de Palomar retirarà al complet tota la simbologia feixista dels seus carrers. Si bé aquesta ja resulta testimonial a la via pública, encara queden elements que commemoren els temps de la repressió. La mesura del Govern municipal, que també suma altres propostes relacionades amb la memòria històrica, compta amb el suport per unanimitat de l’oposició.
D’una selva vegetal a un hort. D’un hort a una zona verda provisional. Fa 12 anys el Pau Sáenz va saltar la muralla (ja enderrocada) de les Cases del carrer del Pont. La seva terrassa li havia quedat petita per les hortalisses que conreava i amb un amic van decidir “buscar un espai buit i abandonat”. Si bé al principi el terreny comprés entre els carrers del Pont, Cinca i el passeig de Torras i Bages se’ls hi feia “massa gran”, de mica en mica van aconseguir endreçar la zona. Ara, del batejat com a Hort Edèn només queda la terra i una casa enderrocada per dins. Uns bancs individuals i provisionals han substituït els tomàquets i les mongetes tendres.