El diari independent de Sant Andreu de Palomar

Luis Benavides / DGM

Benavides: “Al Bon Pastor m’he trobat gent meravellosa”

Andreuencs

Sovint és fàcil de trobar la signatura del periodista andreuenc, Luis Benavides, entre les pàgines de El Periòdico de Catalunya, però el que pocs coneixen és la seva segona passió: la ràdio. La seva destresa ordenant lletres és gairebé calcada a la que té a l’hora de posar-se davant dels micròfons. De fet, les instal·lacions de D9Ràdio al Centre Cívic del Bon Pastor són com la seva segona residència. Una casa a la qual convida a tothom que vulgui experimentar la màgia de les ones.

Banner Ajuntament 300x250
 

Vostè ja forma part de la història de D9Ràdio, però sap com va ser el seu naixement?
La idea va començar quan va néixer el Centre Cívic del Bon Pastor. Aleshores ja van pensar en muntar una ràdio FM. Al principi la van portar un grup de veïns amb el suport d’entitats, tot i que més tard van tenir algun problema i a finals dels 90 van abaixar la persiana.

Fins que algú altre va tornar a provar sort.
Aleshores el comunicador i monologuista Toni Cano, que era veí del barri, va decidir aprofitar aquestes instal·lacions i batejar-les amb el nom de D9Ràdio. De fet no ho va fer sol, sinó que el va acompanyar David Palet, qui ara és reconegut DJ Muly. Al cap i a la fi, la idea que tenien era fer una ràdio de proximitat i que servís com a taller de futurs comunicadors.

Anys en què la ràdio serviria com a niu d’idees pels veïns i veïnes, oi?
En els seus incis la ràdio era molt de barri. La gent la coneixia força i se la posava a la cuina per escoltar sevillanes. Després vam entendre que havíem de retre homenatge al nostre nom, obrir-nos més al districte i de passada al món digital. Per exemple, alguns programes com ‘Micros abiertos’ sí que estan centrats en l’actualitat del barri, però després tenim espais musicals on entrevistem a bandes que fins i tot vénen de fora de Barcelona. Tot plegat, perquè no volem ser només una ràdio de barri, sinó un altaveu d’iniciatives.

Abans éreu el 100.4 de l’FM. Què va passar pel camí?
L’antena la teníem al terrat del centre cívic, però quan el van reformar i van pujar una planta, la van treure per no tornar-la a posar. Deien que era alegal, però ni ens van demanar permís, ni ens van dir res…

…I a manca d’antena, us vau haver de llençar de cap al món digital?
Ara amb perspectiva veiem que el que futur és la programació a la carta. El fenomen del podcàsting ja puja als EUA i Europa, mentre que a Espanya creix de mica en mica. De fet, al darrer estudi d’EGM per primera vegada ha sortit la realitat de la ràdio digital. Suposo que d’aquí a uns anys ens podrem posar la medalla quan diguem que vam ser de les primeres ràdios a bolcar-nos a plataformes com iVoox o iTunes.

Tot i això, us plantegeu teixir complicitats amb la resta de ràdios del districte per compartir dial?
Més que aprofitar-nos de l’FM, amb Ràdio Trinijove sí que hem pensat fer alguna col·laboració. Hem de fer alguna cosa, perquè som les úniques ràdios de Sant Andreu. Col·laborar, cosir una xarxa de ràdios locals per compartir continguts… i si fem activitats uns o altres, fer-ne difusió.

En aquest camp la vostra especialitat són els Vermuts Musicals.
Portem tres bandes i convidem a tothom. A més, l’entrada i la consumició són gratuïtes. La idea és servir d’altaveu per artistes locals, donar a conèixer l’emissora i ensenyar el centre cívic i el barri. Molts que el primer dia ens preguntaven fins i tot si Bon Pastor era Barcelona, després tornaven a un altre vermut. Aquí s’ho passen bé.

Fins a quin punt l’audiència és important per vosaltres?
Enganyaria si digués que no miro quanta gent ens escolta, però més que res és per curiositat. Sóc com aquells artistes que toquen de la mateixa manera si davant tenen 20 persones com 200. Sempre intento fer el programa igual de bé.

Pur amor a la ràdio.
Absolutament. Tot el que fem és sense ànim de lucre. Ningú cobra per fer cap programa i tots contribuïm des de fa temps amb quotes d’associats per pagar les factures. De fet, vam decidir posar punt final a les subvencions perquè ens trobàvem que era massa paperassa per res. D’aquesta manera quaslevol soci pot venir aquí i fer ús de les instal·lacions.

La filosofia és absolutament diferent de la gran majoria d’emissores.
Tenim un esperit de taller de ràdio. Ens agrada rebre currículums i propostes per provar. Aquí volem que el primer programa surti malament, que el segon regular i el tercer ja estigui ben fet i amb ganes. Això és com muntar a bicicleta.

Espai on fer els primers ‘pinitos’?
L’alegria més gran que podríem tenir és escoltar un programa que va néixer aquí en una emissora gran. Tenim programes que estan molt bé, com ‘La Humareda’ o ‘El Ministerio del Tiempo Perdido’. Sé que tenen futur i que els fitxaran d’alguna ràdio més gran. Som pedrera i tampoc volem competir a ser el mitjà més reconegut de Sant Andreu.

Sempre s’ha parlat malament del Bon Pastor, però vostè que dedica moltíssimes hores a aquest barri, amb què s’ha trobat?
Sí que és veritat que és un barri humil, però com tants altres que hi ha a Barcelona. Cal reconèixer que el Bon Pastor en el seu moment va tenir mala fama. Encara recordo quan a casa vaig dir que faria un programa aquí i que els meus pares em diguessin que ‘anés amb compte’. És cert que tenia aquell run-run, però jo baixava caminant des de Sant Andreu i mai m’ha passat ni he vist res estrany. Al contrari, al Bon Pastor m’he trobat gent meravellosa.

La geografia ha aïllat positivament al nucli urbà?
Si Sant Andreu és poble, crec que també podem dir que Bon Pastor és poble. Tothom es coneix i conviu perfectament. Totes aquelles llegendes del passat es van quedar en el passat. A més, ara el barri està dotat amb molts equipaments, la gran majoria aconseguits gràcies a la lluita veïnal. Que ha provocat això? Que estiguin molt més valorats pels veïns, a diferència d’altres barris on sempre els han tingut.

Deixa un comentari

El teu correu no es publicarà.

*

Últimes notícies de Andreuencs

Vés a dalt