Als moviments socials els fan bategar la unió de diferents motors que treballen colze a colze. A Sant Andreu de Palomar un d’aquests motors imprescindible és el de Xavier Palos Ezquerra.
L’Adrià Esteve és el cap de colla de La Satànica, una de les tres colles de diables que hi ha a Sant Andreu. Des de ben petit que ja va començar a iniciar-se en el món de la pirotècnia i no ha parat fins a arribar al punt més alt. Ara la colla es troba a 24 hores de l’estrena del seu primer musical en motiu dels Tres Tombs Infernals. Un espectacle que està d’aniversari: 25 anys fa que es van obrir per primera vegada les portes de l’infern.
D’una selva vegetal a un hort. D’un hort a una zona verda provisional. Fa 12 anys el Pau Sáenz va saltar la muralla (ja enderrocada) de les Cases del carrer del Pont. La seva terrassa li havia quedat petita per les hortalisses que conreava i amb un amic van decidir “buscar un espai buit i abandonat”. Si bé al principi el terreny comprés entre els carrers del Pont, Cinca i el passeig de Torras i Bages se’ls hi feia “massa gran”, de mica en mica van aconseguir endreçar la zona. Ara, del batejat com a Hort Edèn només queda la terra i una casa enderrocada per dins. Uns bancs individuals i provisionals han substituït els tomàquets i les mongetes tendres.
L’aprovació durant el mandat passat, amb el suport del govern d’aleshores de Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP), d’una Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) que, entre d’altres, preveia l’ampliació del sostre comercial del Centre Comercial La Maquinista fins a 36.000 metres quadrats va ser un cras error, tal com ho hem assenyalat en diverses ocasions.
Música, dansa, teatre i foc. Sobretot foc. Els Tres Tombs Infernals de la Satànica de Sant Andreu estan d’aniversari i ho celebren amb un musical. 25 anys no és una xifra qualsevol, i per això han volgut canviar el format habitual de cada any i afegir-hi música. Ja ho diuen que qui canta els seus mals espanta… potser aquesta dita fa referència a Sant Antoni intentant evitar les temptacions del diable?
Els efectius dels UPAS de la Guàrdia Urbana finalment han aconseguit desallotjar a les ocupants de les cases del Pont. Després de dues hores, el cos policial ha conseguit sobrepassar la resistència que havien creat les ocupants a l’interior i les han fet fora. A primera hora del matí fins i tot s’han escoltat diversos artefactes explosius que no han trigat a alarmar alguns veïns i veïnes dels voltants. Fonts municipals afirmen que les persones que vivien a les cases estaven “més que avisades” que es produiria el desallotjament per aquestes dates.
Cinc ‘noes’. Els pressupostos que va presentar la regidora socialista del Sant Andreu, Carmen Andrés, van ser rebutjats per tots els partits de l’oposició. La majoria d’ells, però, només van justificar el seu vot negatiu per les formes amb les quals s’han negociat les partides amb els partits (o directament, no s’han negociat, segons sostenen).
Jessica Vall era una nena molt moguda. Tant, que els seus pares van decidir apuntar-la a natació perquè cremés energies. Però els èxits van trigar en arribar. Durant molts anys plorava “com per omplir piscines”, tal com li deia el seu avi. No veia els seus esforços plasmats en els resultats. Tot i així, Vall mai va desistir i va continuar combinant els seus entrenaments al Club de Natació de Sant Andreu i els seus estudis en Biologia.
Habemus Finestrelles. El llibre que edita anualment el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII) serà presentat el dijous 1 de desembre a les 19:15 hores a l’Auditori de la biblioteca de Can Fabra. Enguany el volum va dedicat en exclusiva al il·lustre i desconegut Josep Domènech i Estapà. Arquitecte eclèctic i municipal de Sant Andreu en els seus últims anys com a població independent. Una figura a l’ombra dels grans noms del modernisme, com Gaudí o Domènech i Muntaner, que aquest any l’acadèmic Sergio Fuentes ha rescatat de la pols amb la seva tesi doctoral en Història de l’Art.
Comencen les festes del poble. Sant Andreu de Palomar és un poble viu i combatiu. I així ho demostren la diversitat d’activitats que ens oferiran durant aquests dies les diferents entitats i col·lectius.
Les festes majors com a tals són el punt àlgid de la feina associativa i de la manera de relacionar-se i lluitar d’una comunitat. Són una lliure expressió sorgida des de la gent i per a la gent. D’aquesta manera, el paper de les institucions hauria de ser de suport i facilitació pels esdeveniments creats i coordinats des de l’associacionisme. A vegades, però, els hi manca aquesta sensibilitat. I les traves tècniques, burocràtiques i normatives fan que a voltes la feina sigui més ingrata i dificultosa.
ALEGRIA, ALEGRIA QUE ÉS FESTA MAJOR….i és per això que l’energia i les ganes d’un poble, sempre poden enfront dificultats i adversitats que normalment sempre surten de Plaça Orfila.
Hem vist que després d’anys en el quals han anat minvant les festes populars als carrers, poc a poc van tornant a ressorgir nous carrers que es comencen a organitzar per gaudir amb el seu veïnat. I si volem que segueixi creixent la recepta és molt clara: Incentivar i facilitar. I no posar pals a les rodes.
Les Festes, tant com les persones, són úniques i diverses. Però com andreuenques, tots i totes hem de vetllar per un respecte mutu, i donem la benvinguda a l’iniciativa sorgida des del poble, de tenir unes festes lliures d’agressions sexistes. Perquè mai un poble sa i digne, pot tolerar cap tipus d’agressió cap a les dones. Ni cap tipus de comportament discriminatori per cap raó, ni de gènere, identitat o orientació sexual.
Així doncs andreuencs i andruenques de tot tipus i raça, creença i gènere, estudiants i botiguers, obrers i classes populars, negres, asiàtics i blancs, infants , àvies i joves, putes, mariques, lesbianes i transsexuals, professores de la nostre canalla, metgesses que ens guariu, i filòsofs de bars i places, TOTES, TOTES, TOTES…….ALEGRIA QUE ÉS FESTA MAJOR
