Molt bon dia, andreuenques i andreuencs! No puc explicar amb paraules l’emoció que sento de ser avui aquí. Des que l’Anaïs i tota la comissió de festes em va fer aquest regal que cada dia pensava: com estar a l’alçada d’un pregó d’un lloc que m’ha donat tantes coses?
La cantant, model i actriu, Júlia Molins, tornarà aquest any als carrers on va créixer, però ho farà des d’un altre escenari: el balcó de l’Ajuntament de Sant Andreu, per tal donar el tret de sortida a la Festa Major 2025. Allà, compartirà un pregó que no només repassa la seva trajectòria, sinó que celebra la comunitat que l’ha vist fer-se gran. Per a ella, Sant Andreu no és només un lloc: és l’espai que l’ha modelat, les persones que l’han acompanyat i la cultura popular que ha marcat el ritme de la seva vida.
La plaça d’Orfila feia estona que bullia i era difícil trobar algú a casa. El so dels timbals havia estat l’alarma per a molts andreuencs. El fred d’inici de desembre hi era, és clar, però l’escalfor de les converses i rialles l’esvaïa. Les mirades, il·luminades per l’expectació, buscaven amb els ulls el balcó de l’Ajuntament mentre els gegants reposaven després de les seves danses. La plaça era un formiguer de gent, plena d’emocions contingudes. I en aquest moment, ha aparegut la Sandra-Ly Flor amb un petit somriure sota el nas i el pregó entre els dits.
Bon dia, andreuenques i andreuencs! Avui ens reunim aquí, en aquest racó que no és només un poble, sinó una casa: una casa que ha crescut, s’ha transformat i ha après a obrir els braços a qui ho necessita. La veritat és que no sé si algú d’aquí em coneixerà, però la meva mare em va anar a buscar al Vietnam amb només vint-i-set dies i vaig arribar aquí amb tres mesos. Avui, 1 de desembre de 2024, amb vint-i-vuit anys, Sant Andreu continua sent casa meva. Perquè Sant Andreu no coneix fronteres, coneix abraçades, i jo des del minut 0 he sentit aquesta abraçada.
“Recordo quan era petita i anava a la fira, sobretot quan pujava al Tren de la Bruixa. Recordo que per la Festa Major, la meva mare em deixava sortir fins a les tres de la matinada i anava amb els meus amics a la Nit Jove. Recordo el mercat i el pa artesanal que sempre compràvem. Totes les paradetes al voltant…”, explica amb nostàlgia la pregonera de la Festa Major de Sant Andreu d’aquest 2024, Sandra-LyF Flor.
La meva àvia sempre em diu “tu no te enamores tanto, que tu te enamoras mucho”, i té raó. Estic enamorada de totes i cadascuna de les meves amigues, de la meva família Serrasolsas i de la Moreno, de la meva feina com a cantant i com a tallerista, i de cada trosset de casa meva, que és Sant Andreu.
Nascuda un Primer de Maig de 1998, Maio Serrasolsas forma part de la nova fornada d’artistes i cantautores LGTBI que no defugen de plasmar en les lletres les violències i opressions que les travessen. Allunyada de la voluntat d’agradar a la resta, explica que tot el que escriu és perquè li surt de dins. Una autenticitat que no només li ha servit per ser reconeguda en els col·lectius alternatius, sinó, a partir d’ara també, com a pregonera de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar 2023.
“Jo no hauria de ser aquí”. Així ha començat el seu pregó el forner Ramon Girabal, qui per primera vegada s’ha enfilat micròfon en mà al balcó de l’Ajuntament de Sant Andreu. Un inici de pregó que, tanmateix, ha anat precedit amb agraïments per a l’intèrpret de signes, Joan Gil. “No ho valorem prou”, ha assenyalat el mateix Girabal respecte a la feina del seu traductor. Al final, però, tant el seu pregó, com la tasca del mateix Gil, han encarnat el paper sovint invisible dels qui en realitat fan bategar la Festa Major.
Jo no hauria de ser aquí. Ho repetiré diverses vegades. Jo no hauria de ser aquí. Crec que cap andreuenc no refusaria mai fer el Pregó de la Festa Major. Jo no sóc una excepció. Jo tampoc no ho he refusat. Però jo no hauria de ser aquí.
