Ni 24 hores. Aquest és el temps que han restat impol·lutes les tres persianes dels establiments de L’Eix Sant Andreu que han participat en la darrera iniciativa artística. Tot plegat, per culpa d’un anònim (o grup d’anònims) que s’ha dedicat a estampar la seva signatura sobre les creacions que havia fet expressament l’artista Ramón Guillamón.
Sant Andreu ja comença a fer olor de Nadal i de passejos en família. Per aquesta raó, un any més els veïns que ho desitgin podran tornar a pujar al Trenet del Comerç que organitza L’Eix Comercial de Sant Andreu. Una atracció que ja s’ha convertit en una tradicional manera de descobrir el nucli de Sant Andreu des d’un altre punt de vista.
Temps de vertigen. Els atletes Genís Ferràndez i Miriam López s’han proclamat guanyadors en les seves respectives categories de la 45a Cursa Popular de Sant Andreu. Mentre que Ferràndez, de l’equip Ironwill.pro, ha aturat el crono en els 15 minuts i 12 segons, López, del club Fondiesteam, ho ha fet en el 18 amb 17 segons.
Compte enrere per la prova esportiva de l’any. Aquest divendres 6 de desembre centenars d’andreuencs tornaran a lligar-se ben fort les sabatilles per córrer la Cursa de Sant Andreu, amb motiu de la Festa Major. Un esdeveniment massiu que s’ha convertit en una de les curses més ràpides de tota Barcelona.
Rambla plena, nit històrica. El Narcís Sala ha tornat a viure una tarda de les grans cites. Com ja gairebé és ‘habitual’ els darrers anys, Sant Andreu de Palomar ha rebut a tot un Primera Divisió: el Real Betis, equip que precisament es va proclamar campió de la Copa del Rei fa només dues temporades. El resultat d’1 a 3 final, però, no ha fet pas justícia amb el que s’ha vist a l’estadi andreuenc.
Sant Andreu de Palomar ha acollit aquest dissabte una trobada excepcional de capgrossos i nans singulars de tota Catalunya. Organitzada per l’associació local que agrupa les diferents expressions de cultura popular, Germandat Andreuenca, la trobada ha volgut celebrar els 40 anys dels Capgrossos de Sant Andreu en el marc de la Festa Major.
La plaça d’Orfila feia estona que bullia i era difícil trobar algú a casa. El so dels timbals havia estat l’alarma per a molts andreuencs. El fred d’inici de desembre hi era, és clar, però l’escalfor de les converses i rialles l’esvaïa. Les mirades, il·luminades per l’expectació, buscaven amb els ulls el balcó de l’Ajuntament mentre els gegants reposaven després de les seves danses. La plaça era un formiguer de gent, plena d’emocions contingudes. I en aquest moment, ha aparegut la Sandra-Ly Flor amb un petit somriure sota el nas i el pregó entre els dits.
Bon dia, andreuenques i andreuencs! Avui ens reunim aquí, en aquest racó que no és només un poble, sinó una casa: una casa que ha crescut, s’ha transformat i ha après a obrir els braços a qui ho necessita. La veritat és que no sé si algú d’aquí em coneixerà, però la meva mare em va anar a buscar al Vietnam amb només vint-i-set dies i vaig arribar aquí amb tres mesos. Avui, 1 de desembre de 2024, amb vint-i-vuit anys, Sant Andreu continua sent casa meva. Perquè Sant Andreu no coneix fronteres, coneix abraçades, i jo des del minut 0 he sentit aquesta abraçada.
Amb els màxims honors als veïns i entitats a condecorar, aquest dijous la plaça d’Orfila s’ha omplert d’autoritats i andreuencs per lliurar els Premis Sant Andreu 2024. Uns guardons han servit com a tret de sortida als actes de la Festa Major, amb el ball del Colomí inclòs, i que han suposat la cirereta del pastís de les múltiples trajectòries reconegudes.
“Recordo quan era petita i anava a la fira, sobretot quan pujava al Tren de la Bruixa. Recordo que per la Festa Major, la meva mare em deixava sortir fins a les tres de la matinada i anava amb els meus amics a la Nit Jove. Recordo el mercat i el pa artesanal que sempre compràvem. Totes les paradetes al voltant…”, explica amb nostàlgia la pregonera de la Festa Major de Sant Andreu d’aquest 2024, Sandra-LyF Flor.
