El diari independent de Sant Andreu de Palomar

Tema

opinió

‘Despublicar, desescriure, desllegir’

Opinió

Despublicar: anul·lar una publicació. Terme no acceptat, es recomana despenjar, retirar, treure. (1)

Continua llegint

‘Els contes són de rabiosa actualitat’

Opinió

“Hi havia a una vegada un poblet situat al nord d’un país llunyà. Immers en un bonic paisatge, la seva bellesa era exaltada per la ribera d’un riu ample i profund. Els seus habitants estaven orgullosos de viure en un lloc tan pintoresc. Però un dia el poble es va veure atacat per una terrible plaga: hi havia una invasió de rates, n’estava ple. N’hi havia tantes que desafiaven gossos i gats, pujaven als bressols on dormien els nadons, robaven els formatges dels rebosts i s’enfilaven a les faldilles de les dones i als camals dels pantalons dels homes…” (*)

Continua llegint

‘La premsa de proximitat, un bé essencial en risc’

Editorial

Aquesta crisi sanitària sense precedents, en la que tots estem immersos, ens arriba en el pitjor moment. Els mitjans d’informació impresos i digitals, i en el nostre cas, la premsa de proximitat, que és el gran col·lectiu que representa l’AMIC amb 420 capçaleres, ve d’uns anys en què estem patint la transformació del nostre negoci, fent molts sacrificis, invertint en nous models, buscant respostes difícils a un futur incert.

Continua llegint

‘La vida és fantàstica, ben segur que sí’

Opinió

És ben cert, la vida és fantàstica si ho saps apreciar. Sovint en el dia a dia ens cabussem en nosaltres mateixos i ens cal que algú de fora ens ho cridi amb un to de veu ben fort: la vida és fantàstica!

Continua llegint

‘Dues novel·les ambientades a Sant Andreu, a la BCNegra’

Opinió

Enguany el festival BCNegra s’ha centrat en el lema BCN Ciutat amagada, per tal de descobrir els secrets que amaguen autors d’arreu. En concret n’hi ha dos que s’han centrat en Sant Andreu, revelant-nos una part fosca i oculta que anirem descobrint a través dels seus textos.

Continua llegint

‘Las promesas incumplidas de Colau’

Opinió
carmen-santana-pp

En la campaña de las elecciones municipales de 2015, la candidata Ada Colau anunció que construiría 8.000 viviendas sociales si se convertía en alcaldesa. Tres años después de aquella promesa electoral, las cifras nos demuestran que esa propuesta se quedará finalmente a medias, sin cumplir, ya que a falta de un año para acabar el mandato, la cifra se rebaja aproximadamente a un total de 3.200 viviendas. Lo que demuestra que las políticas de vivienda de Colau, son pura fachada y de cartón-piedra. Es decir, mucho anuncio y poco ladrillo.

Continua llegint

‘Tornem a prioritzar Sant Andreu’

Opinió
enric-fernandez-velilla-psc

Les xifres són realment preocupants. Des de l’any 2007 el barri de Sant Andreu ha estat en continu descens del nivell de renda bruta de les famílies. Si fins aquell any l’evolució era positiva, arribant a un percentatge del 84.3% de la mitjana de Barcelona, el 2015 ens vam quedar en tan sols un 72.8%.

Continua llegint

‘Objectiu: combatre les desigualtats i afavorir la inclusió’

Opinió
perfil-blanca-port-consellera-barcelona-en-comu

El passat mes de gener, l’Ajuntament de Barcelona va fer públic les dades corresponents a 2015 de l’índex de Renda Familiar Disponible (RFD). Aquest indicador serveix com a referència del nivell de renda dels veïns i veïnes de cada un dels barris de Barcelona i es construeix a partir de variables com el pes de l’atur sobre la població en edat de treballar, el nivell d’estudis, l’evolució i la potència del parc de turismes així com el preu del mercat residencial de segona mà. Amb una mitjana de ciutat situada en 100, el conjunt del districte de Sant Andreu (72,8) es situa, en la franja dels territoris amb una RFD baixa, només per sobre de Nou Barris (53,8).

Continua llegint

‘Mai un poble sa i digne pot tolerar una agressió o discriminació’

Opinió
ivan-altimira-cup

Comencen les festes del poble. Sant Andreu de Palomar és un poble viu i combatiu. I així ho demostren la diversitat d’activitats que ens oferiran durant aquests dies les diferents entitats i col·lectius.

Les festes majors com a tals són el punt àlgid de la feina associativa i de la manera de relacionar-se i lluitar d’una comunitat. Són una lliure expressió sorgida des de la gent i per a la gent. D’aquesta manera, el paper de les institucions hauria de ser de suport i facilitació pels esdeveniments creats i coordinats des de l’associacionisme. A vegades, però, els hi manca aquesta sensibilitat. I les traves tècniques, burocràtiques i normatives fan que a voltes la feina sigui més ingrata i dificultosa.

ALEGRIA, ALEGRIA QUE ÉS FESTA MAJOR….i és per això que l’energia i les ganes d’un poble, sempre poden enfront dificultats i adversitats que normalment sempre surten de Plaça Orfila.

Hem vist que després d’anys en el quals han anat minvant les festes populars als carrers, poc a poc van tornant a ressorgir nous carrers que es comencen a organitzar per gaudir amb el seu veïnat. I si volem que segueixi creixent la recepta és molt clara: Incentivar i facilitar. I no posar pals a les rodes.

Les Festes, tant com les persones, són úniques i diverses. Però com andreuenques, tots i totes hem de vetllar per un respecte mutu, i donem la benvinguda a l’iniciativa sorgida des del poble, de tenir unes festes lliures d’agressions sexistes. Perquè mai un poble sa i digne, pot tolerar cap tipus d’agressió cap a les dones. Ni cap tipus de comportament discriminatori per cap raó, ni de gènere, identitat o orientació sexual.

Així doncs andreuencs i andruenques de tot tipus i raça, creença i gènere, estudiants i botiguers, obrers i classes populars, negres, asiàtics i blancs, infants , àvies i joves, putes, mariques, lesbianes i transsexuals, professores de la nostre canalla, metgesses que ens guariu, i filòsofs de bars i places, TOTES, TOTES, TOTES…….ALEGRIA QUE ÉS FESTA MAJOR

‘Pel consens en l’ordenança de civisme’

Opinió
enric-fernandez-velilla-psc

L’espai públic pateix una enorme pressió durant la Festa Major perquè és espai de trobada i activitats, i posa a prova durant uns dies la capacitat de la societat per conviure. Tots sortim al carrer, tots hi fem coses i tots volem que sigui un espai agradable i lliure. Però som tots capaços de respectar els altres? Cada ciutat té una manera de viure l’espai públic que la fa singular i l’obliga a elaborar una normativa pròpia i diferent de les altres atenent a la manera de ser de la seva gent. Aquest va ser l’objectiu de l’ordenança de Mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic, coneguda erròniament com a ordenança de civisme.

Continua llegint

Vés a dalt