El diari independent de Sant Andreu de Palomar

‘Despublicar, desescriure, desllegir’

Opinió

Despublicar: anul·lar una publicació. Terme no acceptat, es recomana despenjar, retirar, treure. (1)

 

Aquesta paraula fa quatre dies no l’utilitzava ningú perquè no existia. Ara amb les publicacions a internet cada vegada és més comuna, és l’argot que es va generalitzant. M’agrada perquè em remet a dos conceptes completament diferents.

Em porta a la manera de crear històries de G. Rodari, que enguany se celebra l’aniversari del seu naixement. A la Gramàtica de la fantasia comenta la necessitat que els infants tenen de sentir contes i de crear històries. “En les nostres escoles, per regla general, es riu massa poc”(2). Ho diu l’any 1973, però la mainada del 2020 té la mateixa necessitat de creure en la imaginació. Va ser llavors quan va donar recursos per fer volar la creativitat. El binomi fantàstic n’és un, i consisteix a ajuntar paraules que no tenen res en comú, com podria ser cocodril-biblioteca, i a partir d’aquí inventar-se una història. Un altre és el de la hipòtesi fantàstica: que passaria si…, i afegeixes el supòsit que et plagui: si tots els llibres volessin? Si totes les cases fossin rodones? Si desaparegués la lletra a? (un incís, la novel·la l’Eclipsi de G. Perec està escrita sense la lletra “e”, i en la traducció al català sense la lletra “a”; i per als més joves tenim En Joan ha perdut la A. per Pep Molist i Maria Beitia). Però el recurs que m’ha portat fins aquí és el de prefixe arbitrari, és a dir, a una paraula posar-li un prefixe que alteri el seu sentit: publicar / des+publicar. I, txan!, paraula nova. Per tant també podríem fer: des+escriure, des+llegir.

Desllegir. Què voldrà dir? Ho podem relacionar amb oblidar, però no és ben bé el mateix, moltes lectures que creiem oblidades poden emergir de nou. A més quan interioritzem una idea el nostre pensament ja és un altre, s’ha transformat. Els contes que ens van llegir de petits, les novel·letes de l’adolescència… cap d’aquestes lectures les podríem desllegir, totes han tingut algun impacte en el nostre interior, encara que no en siguem conscients.

Des-escriure. Es pot des-escriure? Em remet a una imatge d’una persona escrivint però passada cap enrere, és a dir que amb el moviment de la mà s’esborra el traç de la lletra. Però no vol dir esborrar, sinó que seria no escriure el que s’ha escrit. És possible? Aquesta pregunta l’adreço als autors de novel·les, contes i poesia. Ja em direu…

Despublicar, desllegir, des-escriure em remeten inevitablement al 1984 de J. Orwell. També al Fahrenheit 541 i per suposat a totes les fake-news del nostre segle.

I si féssim altres paraules com micro+viure, trans+recordar, in+viatjar, des+imaginar… Què us suggereixen?

(1) Butlletí de la llegua i terminologia, num 35, 2004. En tota la xarxa no he trobat cap definició més actual. El terme no apareix al DIEC2, a l’Optimot ni al Diccionari.cat

(2) RODARI, G. Gramática de la fantasía. Barcelona : Hogar del libro, 1985, p. 25

Deixa un comentari

El teu correu no es publicarà.

*

Últimes notícies de Opinió

Vés a dalt