L’art multiplica el seu valor quan el públic entra en l’equació. Aquesta és la filosofia de ‘Feedback’ 2025, un cicle on artistes residents mostren les seves peces en procés per ser qüestionades i enriquides. Aquest dimecres, amb la Fabra i Coats com a escenari, el segon tastet de creacions ha portat dues propostes que, tot i ser molt diferents, comparteixen un mateix tema: la memòria i els límits del cos.
La primera peça, SISBIL-A d’Ancorae Dansa, ha submergit al públic en el món introspectiu de l’Andrea Jiménez. Amb el cant com a fil conductor, l’artista ha presentat el seu procés creatiu a l’hora de fer una peça. Aquesta exploració pren el cant de la Sibil·la, el so de les castanyoles i la Soleá com a eixos centrals. La seva veu “hipnòtica”, segons opinions del públic, ha construït una narrativa on el cos ha esdevingut testimoni d’una història no lineal, feta dels fragments de la seva vida. “Vull fer-vos entrar al meu cap a través de petites experiències viscudes, vull que entengueu l’obra veient els engranatges que la sostenen”, ha detallat l’Andrea durant la seva intervenció. “És una obra que parla de mi mateixa i de com em connecto amb el meu cos per comprendre les meves pròpies arrels,” ha afegit.
En contrast, ¿Quién se acuerda de los asnos?, de ‘La Casa de Asterión’, ha explorat els límits físics del cos a través d’una acció repetitiva, inquietant i corporal. En una sala on el fum ha envoltat el públic, l’escena ha presentat els membres de la companyia nus, coberts de guix i congelats en postures antinaturals. Un home, impassible, s’ha encarregat de transportar-los d’un lloc a l’altre de l’espai amb un llenç, repetint aquesta acció de manera obsessiva i esgotadora. “La cadència hipnòtica del gest, genera una sensació d’angoixa que volíem portar a l’extrem”, han explicat des de la companyia. A aquest fet han afegit que la seva peça s’inspira en els quadres de Goya i en el vi. Es tracta d’una peça a lliure interpretació, però amb una simbologia que pretén fer pensar a l’espectador. És el cas dels taps de suro, presents en l’escenografia, ja que obren múltiples lectures sobre què són: Records atrapats? Bales? Empremtes del passat? Blat?
El diàleg final, on el públic i els creadors intercanvien impressions, ha tornat a convertir-se en l’espai clau del cicle ‘Feedback’. Novament, la conversa ha fluït de manera oberta i distesa. “SISBIL-A em va fer sentir com si estigués escoltant les arrels d’un poble, però també les arrels d’una persona que es descobreix a si mateixa”, ha comentat una espectadora. “Ha estat hipnòtic, no podia apartar la mirada”, ha afegit una altra.
Mentre que, per una banda, algunes preguntes han girat entorn del fil conductor de les peces i de la seva relació amb la memòria, d’altres s’han centrat en els elements visuals i sonors. Precisament, per a ‘La Casa de Asterión’, el feedback ha estat fonamental per entendre com els espectadors percebien la repetició d’un gest. “És interessant veure com la simbologia que utilitzem es transforma segons qui la mira. Això és el que busquem, que esdevingui una experiència personal”, han explicat els creadors.
L’essència de ‘Feedback’ no només es troba en els espectacles, sinó en la manera com cada assistent es converteix en part del procés creatiu i en el diàleg que continua més enllà de l’escena. Aquest dimecres serà el torn d’Allò que no us he dit de la LabOriosa i Folk as Queer de Pere Seda, amb la periodista Consol Sáez de RNE.
Fotografia | ¿Quién se acuerda de los asnos?, de ‘La Casa de Asterión’ // Fàbrica de Creació – Centre d’Art Contemporani
