El diari independent de Sant Andreu de Palomar

Inauguració Escola de Can Fabra / DGM

77 famílies es queden sense la seva primera opció de P3

Societat

En Xavier Cruz, veí del carrer de Castellbell i pare d’una nena que al setembre començarà per primera vegada P3, s’ha trobat amb què no ho podrà fer a cap de les dues primeres opcions que havia escollit. Després de descartar d’entrada l’Escola Mestre Gibert perquè veia que seria impossible poder-la matricular per la tradicional alta demanda que sempre l’ha caracteritzat, ara s’ha trobat que ni a l’Escola Can Fabra ni al Turó Blau la podran agafar per l’overbooking que ha patit la prematrícula en aquests centres.

 

Val a dir que el de Cruz no és l’únic cas al Districte de Sant Andreu. Segons ha detallat a L’Exprés de Sant Andreu la Plataforma Pro-Escola Pública i de Proximitat, 77 famílies s’han quedat sense la seva primera opció i 44 de les quals es veuran abocades a portar als seus menuts a un centre que ni entrava entre les opcions que van lliurar al Consorci d’Educació de Barcelona. Un exemple: la família de la Núria Boté. Aquesta ha sigut una de les 33 famílies que també han quedat fora de l’Escola Can Fabra, tot i triar-la com a primera opció, explica.

Boté podrà matricular al seu fill en la seva segona o tercera opció? “Segurament tampoc, perquè tant a l’Escola Mestre Gibert com a La Maquinista també hi ha hagut famílies que s’han quedat sense plaça, quan ja la tenien com a primera opció”, lamenta. La seva quarta opció és l’Escola Ignasi Iglésias, però com que només han sobrat 16 places, creu que tampoc tindrà opció d’entrar ja que altres famílies passaran per davant i comença a pensar que finalment haurà de fer la matrícula en una de les dues escoles concertades que ha escollit en cinquena i sisena posició.

Tot i que al Districte compta amb un nombre de places similar si es compara l’oferta de l’escola pública i els centres concertats, aquests darrers sí que s’han quedat sense omplir aules de P-3. Un model educatiu on Cruz creu que acabarà portant a la seva filla: “Vaig posar com a tercera opció el FEDAC Sant Andreu, que és de les Dominiques, per un tema d’opcions al nostre voltant i distàncies, tot i que d’entrada volia una escola pública per a la nostra filla”. Segons detalla, “en un radi de 700 metres des de casa nostra, de les vuit escoles que hi ha només tres són públiques i en dues d’elles la demanda de places ha sigut molt més alta que l’ofertada”.

Per denunciar aquesta circumstància, les famílies afectades es concentraran aquest divendres a les 11:30 hores davant del Consorci d’Educació per denunciar la manca d’oferta pública i de proximitat que pateixen determinats barris de Barcelona. “En el cas del Districte ens hem trobat que a Bon Pastor, Sant Andreu de Palomar, El Congrés – Indians i la Sagrera hi ha hagut molta més demanda que oferta”, emfatitza el portaveu de la plataforma i també pare afectat de l’Escola Congrés – Indians, Joan Cánovas.

El mateix Cánovas relata que des de l’Ajuntament de Sant Andreu ja els han reconegut que existeix un problema endèmic al territori, però que tampoc disposen de les dades de les prematriculacions de P-3. Per aquest motiu, les famílies insisteixen en la necessitat de millorar la transparència del Consorci i saber de manera cristal·lina els criteris que s’apliquen per decidir a quins candidats i a quins no se’ls concedeix la plaça.

Segons reconeix Cánovas, el sistema educatiu els garanteix una plaça pública i de qualitat, però critica que no sempre sigui de proximitat: “En alguns casos no es complirà la distància màxima de 700 metres respecte al domicili que marca la legislació; potser sí que tindrem l’escola al districte, però quin tipus de proximitat és viure al Congrés i els Indians i haver d’anar cada dia a la Trinitat Vella?”, es pregunta.

Escola de La Maquinista / DGM
L’Escola La Maquinista, entre les més demandades / DGM

A més, des de la plataforma també critiquen que no s’incrementi el nombre de places de les escoles que imparteixen determinades metodologies i que darrerament generen més interès entre el veïnat: “Ningú nega la qualitat dels docents, però no totes les escoles públiques tenen les mateixes línies pedagògiques i si mirem les dades, veiem una aposta clara de les famílies per l’escola lliure i amb una participació activa de les famílies”. Dos exemples que s’apropen a aquest model d’escola? Can Fabra i La Maquinista. A totes dues una trentena de famílies s’han quedat sense plaça, tot i escollir-les en primera opció.

Davant d’aquestes circumstàncies, les famílies organitzades reclamen que es creïn nous grups addicionals (coneguts com a bolets) en aquells centres educatius que més demanda han tingut i l’espai ho permeti. Segons consideren, aquesta a dia d’avui és l’única sortida transitòria que existeix per poder dotar a totes les famílies d’una de les opcions que havien escollit. “Si no és així, a molts dels nostres fills els veurem ubicats en escoles concertades, que precisament potser no les hem escollit pel seu caràcter religiós o per tenir unes línies pedagògiques que no voldríem pels nostres fills i filles”, conclou Cánovas.

Deixa un comentari

El teu correu no es publicarà.

*

Últimes notícies de Societat

Vés a dalt