El diari independent de Sant Andreu de Palomar

Finca situada al carrer de Virgili / DGM

En venda. “Edat de l’inquilí: 78 anys; gran oportunitat”

Societat

Ja no només es fa negoci amb la caducitat dels contractes d’arrendament o els lloguers turístics irregulars. Els inversors immobiliaris que especulen amb l’esperança de vida dels seus llogaters de renda antiga han arribat a Sant Andreu. Els casos passen més aviat de forma desapercebuda, però no per aquest motiu deixen d’existir. Només cal una cerca entre les agències de compra i venda d’edificis sencers per trobar exemples al mateix Casc Antic de Sant Andreu.

 

Segurament, el cas més flagrant és el de la finca situada a la confluència del carrer de Virgili amb Ramon Batlle. Una suposada agència immobiliària batejada amb el nom de Pastor Agnus ofereix en un portal virtual els quatre apartaments de l’edifici. Aquests, segons detalla, “no es poden visitar”. El motiu? Dins hi viuen inquilins; tots ells d’avançada edat.

Abans d’entrar en matèria, però, cal fer un apunt: l’agència assenyala que es tracta del bloc situat al número 39 de Ramon Batlle; si més no, la direcció no és correcta (aquesta de fet correspon al centre d’ensenyament FEDAC Sant Andreu). La raó d’aquest ‘error‘ en aquest tipus d’anuncis sovint és el de no voler fer pública la direcció correcta. De totes maneres, L’Exprés de Sant Andreu ha pogut provar mitjançant el cadastre que el bloc en qüestió està situat al número 83 de Virgili.

Què oferta l’agència? L’edat dels llogaters de renda antiga. “Edat de l’inquilí: 78 anys; GRAN OPORTUNITAT”, anuncien per un habitatge de 65 metres quadrats i tres habitacions, pel qual paga 236 euros al mes. Una altra “gran oportunitat”? Un segon apartament on el seu veí té 70 anys i paga 206 euros al mes. El preu de cadascun dels quatre apartaments en oferta va des dels 85.000 euros fins als 99.000 euros. Si bé aquest mitjà de comunicació s’ha posat en contacte amb Pastor Agnus per recollir el seu punt de vista sobre la moral de les ofertes que anuncia, no s’ha obtingut cap resposta.

Els llogaters viuen en quatre habitatges, ara a la venda / DGM
Els llogaters viuen en quatre habitatges, ara a la venda / DGM

Quina acostuma a ser l’estratègia dels nous compradors? Tal com marca la tendència actual a Barcelona: comprar el bloc, buidar-lo de veïns, reformar-lo i tornar-lo a vendre. En aquest cas, la finca entre Virgili i Ramon Batlle data de 1930. Una antiguitat que no resulta cap impossibilitat per esprémer diners. L’exemple? La finca situada al mateix carrer de Virgili, però en aquest cas al número 46 (just a tocar de Borriana).

Construït l’any 1875, el fet que aquest complex residencial sigui més que centenari no ha resultat cap problema a l’hora d’invertir en la seva reformar i donar-li un toc d’alt standing. “Ideal per a inversors”, resa l’anunci de l’agència Axè Inversores. En total, tres pisos de 65 a 85 metres quadrats que es venen en un pack per 780.000 euros. Un dels seus valors? A diferència de l’anterior, els habitatges ja estan “sense inquilins”, detallen des del portal web.

Els casos se succeeixen pels carrers, però hi ha alguns que arriben fins a tocar el cor de Sant Andreu. Amb sortida al carrer d’Otger i la mateixa plaça del Comerç, un propietari es ven dos edificis per 2.450.000 euros. Si bé l’anunci virtual de la mateixa Axè Inversores no detalla ni la localització, amb una trucada telefònica aquest mitjà ha pogut esbrinar fins i tot el dia i el mes que finalitzen els contractes de lloguer dels negocis que s’hi allotgen i la seva quota de lloguer mensual.

Sí, si bé actualment l’edifici d’Otger 10-12 només és de places de pàrquing, el segon (pl. Comerç, 4) és de despatxos. De totes maneres, però, totes dues finques tenen el permís per canviar el seu actual ús comercial i empresarial a residencial. De tal manera que els quatre despatxos podrien passar a ser pisos de 55 metres quadrats, mentre que si es reforma l’edifici del pàrquing, aquest pot conservar la seva estructura existent que li permet posar a la venda 16 habitatges i gairebé 55 places de pàrquing (o bé enderrocar el bloc de 1982 per fer directament obra nova).

Tot plegat, els exemples simplement demostren les diferents fases de com el món immobiliari ha acabat per derivar en un negoci de dades personals i on l’esperança de vida dels llogaters passa a ser pràcticament un desig de funeral a curt termini. L’oportunitat de negoci més macabra ja s’ha instal·lat a viure a Sant Andreu.

Tags:

Deixa un comentari

El teu correu no es publicarà.

*

Últimes notícies de Societat

Vés a dalt