El Club Natació Sant Andreu s’ha convertit en l’entitat de l’Estat que més nedadors ha aportat a la comitiva espanyola dels Jocs Olímpics de Tòquio: quatre dels nou en total. Els esportistes de la piscina Pere Serrat, Joan Lluís Pons, Jessica Vall, África Zamorano i Lidón Muñoz, competiran en la cita esportiva més important del món amb l’objectiu d’aconseguir la millor marca possible.
El CN Sant Andreu ha establert aquest dissabte un nou rècord d’Espanya femení de clubs en els 4×50 estils. El quartet format per Àfrica Zamorano, Jèssica Vall, Alba Guillamon i Lidón Muñoz ha aconseguit una marca d’1.48.26 durant la segona jornada dels campionats d’Espanya de natació en piscina curta. Una plusmarca que no s’aconseguia rebaixar des de feia 11 anys.
Els nedadors del CN Sant Andreu, Lidón Muñoz, amb rècord d’Espanya inclòs, Joan Lluís Pons i Jessica Vall han aconseguit aquest dissabte la marca mínima per preclassificar-se al Jocs Olímpics que es disputaran a Tòquio l’estiu vinent. Tot plegat, gràcies a les seves respectives actuacions a la ‘Amsterdam Swim Cup 2019’.
Si una no era suficient, dues. La nedadora del CN Sant Andreu, Jessica Vall, ha tornat a brillar a la piscina aquest cap de setmana i s’ha tornat de la 5a etapa de la Copa del Món de Berlín amb un parell de medalles d’or. De fet Vall ha repetit en el primer esglaó del podi, després de coronar-se també l’any passat en els 100 metres braça. En aquesta prova l’andreuenca s’ha imposat a la Japonesa Miho Teramura (1:07.76) amb dues centèsimes.
La Festa de l’Esport Català celebrada aquest dimarts ha coronat a la nedadora andreuenca, Jèssica Vall, com la millor esportista d’aquest darrer 2018. Tot un reconeixement nacional que compartirà amb el futbolista del FC Barcelona, Jordi Alba, i que la situa en un nou cim de la seva carrera professional. Amb 30 anys, la darrera medalla que es va penjar va ser la plata dels 200 braça de l’europeu de Glasgow, convertint-se en l’única nedadora de la delegació espanyola a pujar al podi.
Jessica Vall era una nena molt moguda. Tant, que els seus pares van decidir apuntar-la a natació perquè cremés energies. Però els èxits van trigar en arribar. Durant molts anys plorava “com per omplir piscines”, tal com li deia el seu avi. No veia els seus esforços plasmats en els resultats. Tot i així, Vall mai va desistir i va continuar combinant els seus entrenaments al Club de Natació de Sant Andreu i els seus estudis en Biologia.