El diari independent de Sant Andreu de Palomar

Rèquiem Capella Segadors / DGM

Rèquiem per la Capella del Sant Crist dels Segadors

Societat

Aquest dijous s’han complert 378 anys de l’inici de la Guerra dels Segadors. El que en un principi havia de ser una nova revolta pagesa típica de l’època, va acabar per esdevenir un dels conflictes bèl·lics més rellevants de la història de Catalunya. Si més no, el seu punt de partida, la Capella del Sacrament Vell (actualment coneguda com la Capella dels Segadors) resta abandona. En estat de ruïna.

Banner Carrer Gran Ajuntament
 

Quin és el motiu pel qual ningú ha decidit entomar la restauració d’un punt que, teòricament, hauria de ser referència històrica del país? Tal com explica el rector de la Parròquia de Sant Andreu, Josep Soler, “des que es va cremar l’any 1909 [en la Setmana Tràgica], hi ha hagut diversos intents”. Si més no, cap va prosperar i per recordar el més recent, cal remuntar-se a principis de l’actual període democràtic. Tot i conduir la qüestió des del mateix Parlament de Catalunya, l’afer tampoc va arribar a bon port.

Des d’aleshores, la pluja i el pas dels anys han anat degradant l’edifici. D’aquella petita capella que guardava el Sant Crist dels Segadors, ara només resta dempeus l’esquelet de l’estructura. En aquest sentit, el president del centre d’Estudis Ignasi Iglésias, Jaume Seda, advoca per fer una restauració gairebé immediata, ja que “cada vegada que ve aquí algú, desgraciadament es troba que cada vegada els murs i les pedres estan en més mal estat“. De fet, la percepció de perill es fa palesa només en posar el peu a l’interior.

Ara bé, cal posar de relleu que més enllà de la part arquitectònica, l’estructura ha de salvar un segon obstacle: l’econòmic. Tal com avança el rector de la Parròquia, l’Església actualment “no té capacitat per tirar-ho endavant; just tenim diners per arreglar les coses urgents, pel que podem implicar-nos moralment, però econòmicament no tenim ni cinc“, assegura. Al seu parer, qui s’hauria de fer càrrec? “En ser una qüestió històrica, els nivells públics són els que han d’assumir això“, opina.

Una possibilitat que xoca directament amb les responsabilitats patrimonials, ja que en aquest cas l’edifici és propietat de la institució eclesiàstica. Un factor, però, que Seda considera que es pot salvar mitjançant una ‘entente cordiale’ que calqui el model de la cúpula. Si bé aquesta serà restaurada mitjançant una aportació econòmica a parts iguals d’Ajuntament, Església i Generalitat, en el cas de la capella o bé es podria copiar el model, o bé es podria modificar la seva propietat.

El rector, Josep Soler, i el president del CEII, Jaume Seda / DGM
El rector, Josep Soler, i el president del CEII, Jaume Seda / DGM

Davant d’aquesta darerra possibilitat, el rector Soler no tanca la porta a arribar a qualsevol tipus d’acord: “Es pot tirar endavant, perquè nosaltres de capacitat econòmica en tenim molt poca”. “Si hi ha un corrent que ho vulgui tirar endavant, podem parlar-ne, però la iniciativa ha de ser de qui té la responsabilitat històrica”, valora l’eclesiàstic. Si més no, ell mateix admet que aquesta finestra potser només s’obre un cop s’enllesteix la cúpula, element que des de fa 11 anys s’hauria d’haver rehabilitat.

Com entoma aquesta circumstància l’administració pública? Si bé el grup municipal Demòcrata va aconseguir tirar endavant una moció al ple del passat octubre del 2016 amb l’objectiu de declarar l’edifici com a bé protegit d’interès local, a dia d’avui la qüestió encara està sobre la taula del departament de Patrimoni. Tot i el retard, però, des de la Gerència del Districte, Carme Turegano assegura que tan bon punt es dugui a terme el tràmit, aquest “permetrà més fàcilment que es pugui fer un conveni de característiques similars al de la cúpula, perquè a mig termini es pugui intervenir en la reconstrucció de la Capella dels Segadors”. Per ara, però, l’orgue parroquial ja afina el rèquiem.

Deixa un comentari

El teu correu no es publicarà.

*

Últimes notícies de Societat

Vés a dalt