La Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani presenta l’exposició As Stones on Their Palms, Embers and Flame (Com pedres als palmells, brases i flama), una mostra col·lectiva que reflexiona sobre la relació entre les ruïnes, la memòria i les lluites anticolonials al Mediterrani. Comissariada per Chiara Cartuccia, la proposta reuneix el treball de quatre artistes: Marianne Fahmy, Joyce Joumaa, Huda Takriti i Hasan Özgür Top, que exploren els rastres de conflicte i resistència que travessen aquesta geografia.
El títol de l’exposició s’inspira en la poetessa palestina Fadwa Tuqan i planteja una mirada sobre les ruïnes no com a simples vestigis del passat, sinó com a espais carregats de memòria i de potencial polític. Lluny de ser estructures mortes, aquestes restes materials es presenten com a territoris on conviuen la destrucció i la possibilitat de renaixement.
La mostra es construeix a partir de quatre instal·lacions que dialoguen amb diferents contextos del Mediterrani. L’artista egípcia Marianne Fahmy, per exemple, recupera imatges de les antigues cisternes romanes d’Alexandria, un espai subterrani que connecta el passat clàssic amb un present marcat per l’amenaça climàtica i l’augment del nivell del mar. Les seves peces combinen materials d’arxiu amb ficció visual per repensar la història i imaginar futurs possibles.
Per la seva banda, la libanesa Joyce Joumaa posa el focus en les transformacions urbanes del Líban després de la crisi econòmica i energètica del 2019. La proliferació de plaques solars en terrats i balcons de ciutats com Beirut o Trípoli es converteix en símbol d’una societat que s’adapta a la precarietat i intenta reconstruir-se enmig de la crisi.
El treball de Huda Takriti aborda les històries ocultes dins dels arxius colonials i estatals, interrogant com els sistemes de poder construeixen el relat històric i esborren memòries dissidents. Finalment, Hasan Özgür Top analitza la relació entre imatge, ideologia i identitat en els discursos polítics contemporanis.
En conjunt, l’exposició planteja les ruïnes com un espai de confrontació on el passat i el futur es troben. Entre la pols i la reconstrucció, entre la derrota i la persistència, emergeix una idea central: que fins i tot en els paisatges marcats per la destrucció pot germinar una nova imaginació política.
La mostra s’inscriu en la línia de recerca de Cartuccia sobre el Mediterrani com una geografia en disputa, un territori travessat per guerres, revolucions i processos de descolonització que continuen marcant el present.
Fotografia | Fabra i Coats – Fàbrica de Creació
