D’aquí a uns anys, els arbres naturals de les ciutats podrien conviure amb una nova espècie igual de sostenible: els arbres fotovoltaics. Sí, sembla una idea aparentment senzilla, però fins a l’any 2011 no la va dur a terme ningú. El seu impulsor? Aidan Dwyer; un nen dels EUA de 13 anys a qui l’invent se li va fer viral. El projecte, però, no va resultar ser perfecte. Tal com ha descobert la jove andreuenca Mireia Gargallo, la idea encaratenia serrells a perfeccionar. Una feina que ella mateixa ha dut a terme enguany i que ja li ha valgut una condecoració de prestigi.
De fet, no es tracta d’una distinció qualsevol. Ha sigut la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la qual li ha atorgat a l’estudiant de l’Institut Sagrada Família de Sant Andreu el 2n Premi en la categoria de tecnologia i matemàtiques de la institució pel seu Treball de Recerca ‘Optimització dels sistemes fotovoltaics de captació solar (Estudi de la implantació del model de Fibonacci en un sistema fotovoltaic de captació solar)’.
Tal com explica Gargallo a L’Exprés de Sant Andreu, “quan vaig arribar a 2n de batxillerat tecnològic, em van dir que havia de fer un treball de recerca de seguida i de seguida em vaig recordar del projecte de l’Aidan, el qual millorava l’eficiència solar un 20%”. “Si bé sabia que no tenia cap sentit fer el mateix experiment, em vaig posar a investigar i vaig veure que aquest experiment ara no tenia validesa: era el típic experiment correcte fallit, perquè havia mesurat la variable incorrecta (voltatge enlloc de potència) i havia fet un error de disseny“, precisa la jove andreuenca.
“Aleshores vaig proposar corregir els errors i veure a quines conclusions podia arribar”, comenta. Com fer-ho? Doncs comparant un sistema de central fotovoltaica (el típic que tothom coneix) amb un imitant les fulles d’un arbre, les quals estarien ordenades per la sèrie matemàtica de Fibonacci (en la que cada resultat és la suma dels dos anteriors: 1 – 1 – 2 – 3 – 5 – 8, etc.). El resultat? Si bé el format clàssic es va imposar a l’exposició continuada del sol durant 12 hores (un 40% més eficient), Gargallo després va poder comprovar que en una superfície amb ombres variables (com resulta ser la natura mateixa), el sistema arbre que havia dissenyat era un 14% més eficient.
Si bé actualment l’invent l’ha aplicat a un carregador per a mòbils portàtil, no és difícil d’imaginar que si la idea es perfila adequadament pot donar com a resultat un ampli ventall de possibilitats (ja que la seva constitució és vertical i portàtil). Idees? Des d’arbres generadors d’electricitat a carrers i passeigs marítims, fins a espais amb il·luminació sense cables i ambientalment sostenibles. Ara com ara, però, Gallardo resta importància a aquest hipotètic futur i detalla que la seva intenció més propera és la de “seguir investigant en aquest projecte, ja que es pot extrapolar a altres variants més enllà de Fibonacci i analitzar com podria ser més eficient i en quines dimensions”.
Per què mai una qüestió aparentment tan senzilla mai s’ha dut a terme? “Potser estem capficats en veure les coses com són; hi ha una frase que diu que ‘de vegades el veritable descobriment no consisteix a descobrir nous camins, sinó a veure camins nous‘”, emfatitza la jove. Tal com relata un dels seus tutors del treball de recerca, Màrius Belles, el treball de l’estudiant ha resultat “extraordinari”. “Si bé la idea de l’adolescent nord-americà era l’original, Gargallo li ha trobat l’eficiència”, detalla Belles sobre la placa solar 360° que ha creat la seva alumna.
En aquest sentit, cal posar de relleu que segurament el projecte de Gargallo és només el primer de la seva carrera. Tal com ha revelat, la seva intenció és cursar l’any vinent el doble-grau de la UPC d’enginyeria en sistemes aeroespacials i d’enginyeria en sistemes de telecomunicacions. Una veïna de Sant Andreu a qui seguir des de ben a prop.
