Aigua a dojo. Aquest dijous al voltant de les 11 hores les obres d’ampliació de l’Escola Ignasi Iglesias han patit una gran inundació que han arribat a afectar fins i tot el passeig de Torras i Bages i el carrer de Palomar. Segons les primeres informacions, els operaris haurien malmès una canonada d’aigua, la qual s’hauria escapat fins a arribar a la calçada i hauria afectat el pati de l’escola.
Tal com ha pogut saber aquest mitjà de comunicació, el període que quedarà sense servei el tram entre Clot i Fondo de la L1 de metro per dur a terme obres de millora anirà des del 29 de juny fins al 30 d’agost; mesos d’estiu en els quals la línia registra una menor afluència de passatge. Pel que fa a la possible substitució del suburbà per un servei extraordinari d’autobusos, l’empresa pública encara no s’ha pronunciat oficialment.
L’Església de Sant Andreu de Palomar ha iniciat aquest divendres les obres de restauració. Els treballs s’allargaran 12 mesos i se centren en la rehabilitació i consolidació de la cúpula i la llanterna, que són els elements més malmesos d’aquest edifici característic del paisatge de Sant Andreu. També es faran millores puntuals en la seva estructura.
Després d’acumular un any de retard per ensorrar l’antic edifici i 8 mesos més per preparar tota la paperassa, l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona finalment ha tret a licitació la construcció de la nova instal·lació de la plaça del Mercadal. L’obra comportarà una inversió de 7.171.000 euros públics (sense IVA), tot i que si se suma el cost de la carpa provisional i l’enderroc, la factura final fregarà els 10 milions d’euros.
Ferrocarril Metropolità de Barcelona S.A. ja ha adjudicat les obres que tenen com a objectiu renovar la infraestructura de l’L1 del metro en el tram que va des de l’estació de Navas fins a Fondo. Tal com ha fet públic la companyia i ha recollit L’Exprés de Sant Andreu, les tasques les durà a terme la UTE Comsa Sau – Vias y Construcciones SA, per 10,1 milions d’euros (sense IVA). Al concurs públic només es va presentar una segona empresa, descartada després de presentar una oferta d’execució més cara.
Després de trigar un any a enderrocar l’antic edifici del Mercat de Sant Andreu, l’Ajuntament de Barcelona ha assegurat aquest dijous que les obres del nou equipament hauran d’esperar a l’estiu. Per tant, sis mesos més que s’hauran de sumar al calendari de retards. O dit d’una altra manera, els paradistes que actualment ocupen la carpa provisional no podran tornar a la plaça del Mercadal fins a finals del 2020 (en el millor dels casos).
Després els treballs de pacificació del primer tram del carrer Gran de Sant Andreu s’hagin enllestit, i abans que comencin les obres des de Sant Adrià fins a Joan Torras, els veïns ja podeu valorar els primers resultats:
Més enllà de despertar un cert neguit al mercat de l’habitatge, les obres dels pisos d’alt standing que s’estan aixecant on hi havia el Mercaodeón també han fet pujar la mosca al nas als veïns del carrer de Nadal. Segons han denunciat a L’Exprés de Sant Andreu, els camions que entren i surten no fan més que malmetre als tretze arbres Tamarius (Tamarix ramosissima) que hi ha plantats a la via.
Tot i que els torrons i els polvorons ja fa setmanes que estan als prestatges dels supermercats, part dels comerciants del carrer Gran de Sant Andreu hauran de fer la seva campanya de Nadal un cop es retirin les tanques de l’obra. Un període de vendes haurà de ser gairebé a contrarellotge, ja que segons ha pogut saber L’Exprés de Sant Andreu en exclusiva, les tanques de les obres es retiraran el 17 de desembre i es tornaran a col·locar el 7 de gener en el tram de Riera de Sant Andreu fins Joan Torras.
La societat Barcelona Sagrera Alta Velocidad (BSAV) ha adjudicat un solar situat prop de la futura estació a la promotora immobiliària Corp Edificacions per un import de 10,4 milions d’euros. Tot un increment del 63% del preu de licitació que servirà per finançar les obres de la infraestructura, mentre que en paral·lel la constructora podrà aixecar nou habitatge privat en aquest nucli urbà. Però… què amaga aquest model financer?
