Tot i no ser Festa Major, el campanar de la Parròquia de Sant Andreu vesteix de gala. Des d’ahir a la tarda, una pancarta presideix l’emblemàtic edifici. ‘Sant Andreu no és BCN’, resa. Si bé l’acció és més aviat simbòlica, darrere seu també amaga certa ideologia. La commemoració del 120 aniversari de l’agregació de Sant Andreu de Palomar a la Ciutat Comtal no anava a quedar només en una exposició.
Aquesta tarda a les 20 hores, l’Ateneu de l’Harmonia i l’entitat ‘Sant Andreu de Palomar, el meu Poble’, han convocat una concentració a la plaça d’Orfila per commemorar “l’annexió forçada” de Sant Andreu a la ciutat de Barcelona, avui fa 120 anys.
I el peix gran es va menjar al petit. En un dia com avui de fa 120 anys, les resistències a les pretensions de Barcelona rebien el cop de gràcia. El Reial Decret signat per la Reina Regent Maria Cristina el 20 d’abril de 1897, no oferia cap mena de dubte: “Artículo 1. Quedan agregados en su totalidad al término municipal de Barcelona los de Gracia, San Martín de Provensals, Sans, San Andrés de Palomar, San Gervasio de Cassolas y Las Corts”. La plaça de Sant Jaume assolia el seu objectiu. Sant Andreu era annexionat a la Ciutat Comtal.
La Capella dels Segadors és la nova punta de llança del grup municipal de CiU a Sant Andreu. En la darrera comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, el seu regidor, Jaume Ciurana, va demanar explicacions a la regidora de Sant Andreu, Carmen Andrés, sobre com s’havia avançat en el tràmit per declarar la Capella dels Segadors com a bé històric d’interès local. Per ara, però, sembla que el Govern només preveu estudiar l’edifici.
“L’Institut de Cultura posarà els recursos necessaris per començar les obres”. Amb aquestes paraules el regidor de Cultura, Jaume Collboni, es comprometia públicament a construir el Museu de la Fabra & Coats. En l’acte d’inauguració dels nous accessos a la Fàbrica de Creació del passat diumenge, el tinent d’alcalde assegurava que l’ICUB “posarà els recursos perquè això sigui una realitat el més aviat possible”.
Quatre dècades després de la mort del dictador Francisco Franco, Sant Andreu de Palomar retirarà al complet tota la simbologia feixista dels seus carrers. Si bé aquesta ja resulta testimonial a la via pública, encara queden elements que commemoren els temps de la repressió. La mesura del Govern municipal, que també suma altres propostes relacionades amb la memòria històrica, compta amb el suport per unanimitat de l’oposició.
D’una selva vegetal a un hort. D’un hort a una zona verda provisional. Fa 12 anys el Pau Sáenz va saltar la muralla (ja enderrocada) de les Cases del carrer del Pont. La seva terrassa li havia quedat petita per les hortalisses que conreava i amb un amic van decidir “buscar un espai buit i abandonat”. Si bé al principi el terreny comprés entre els carrers del Pont, Cinca i el passeig de Torras i Bages se’ls hi feia “massa gran”, de mica en mica van aconseguir endreçar la zona. Ara, del batejat com a Hort Edèn només queda la terra i una casa enderrocada per dins. Uns bancs individuals i provisionals han substituït els tomàquets i les mongetes tendres.
Habemus Finestrelles. El llibre que edita anualment el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII) serà presentat el dijous 1 de desembre a les 19:15 hores a l’Auditori de la biblioteca de Can Fabra. Enguany el volum va dedicat en exclusiva al il·lustre i desconegut Josep Domènech i Estapà. Arquitecte eclèctic i municipal de Sant Andreu en els seus últims anys com a població independent. Una figura a l’ombra dels grans noms del modernisme, com Gaudí o Domènech i Muntaner, que aquest any l’acadèmic Sergio Fuentes ha rescatat de la pols amb la seva tesi doctoral en Història de l’Art.
De fons, el passeig de Torras i Bages tal com el coneixem avui dia. En un primer pla, la imatge superposada d’un enorme forat al terra d’aquesta mateixa via ens recorda que el metro no sempre havia estat allà. L’exposició ‘Sant Andreu Abans i Ara’ recull al voltant de 80 refotografies, imatges del mateix lloc amb anys de diferència, que narren els efectes de les transformacions urbanístiques -i les implicacions d’aquestes- del darrer segle. La mostra, que ja es va poder veure durant aquest estiu a l’Espai Gràfic, s’obrirà per segon cop al públic a l’Ateneu l’Harmonia del 15 al 30 de novembre.
“L’Ajuntament va desballestar la casa número 8 per risc de caure en el cas que entressin noves persones”, ha fet públic la gerent del Districte, Carmen Turégano, en l’últim Consell de Barri. Aquesta és la casa del carrer del Pont situada més a prop de l’estació de Sant Andreu Comtal. Anys enrere, havia sigut ocupada i restaurada per Pau Sáenz de Pablo, activista molt vinculat a la preservació del patrimoni històric. Un cop l’Ajuntament el va convèncer per marxar de la casa i entregar les claus, el mateix consistori es va encarregar de “treure la teulada i les escales”, ha explicat Turégano; “els estudis tècnics obligaven a enderrocar”.
