Si bé tots els mitjans de comunicació han explicat des de multitud punts de vista els fets del passat 19 de juny de 1987, poques vegades es recorda com es va desenvolupar la jornada i els dies posteriors més significats. Aquí, el minut a minut de l’atemptat contra l’Hipercor:
Tal com queda recollit a la cronologia dels fets, ETA va arribar a avisar fins a tres vegades de la col·locació de l’artefacte explosiu a les dependències de l’Hipercor. Si més no, el director del centre comercial va rebutjar les recomanacions policials de desallotjar el centre comercial. Tal com declararia dies després a El País el portaveu i assessor jurídic d’Hipercor, Roberto Guirado, “La raó de per què no es va produir el desallotjament és alguna cosa que ningú podrà saber mai”.
Sovint, alguns debats entorn a l’atemptat d’ETA a l’Hipercor han sigut amagats. L’oficialisme polític ha passat per davant d’algunes veus incòmodes. Crítiques que, tot i així, no les han aconseguit amagar del tot. L’aleshores president de l’AVV de Sant Andreu de Palomar, Jaume Domènech, va ser una d’aquestes pedres de sabata. El seu missatge, minoritari en els platós de televisió i menystingut interessadament, continúa obrint incògnites al voltant del que va succeïr avui fa 30 anys.
Els integrants del Comando Barcelona d’ETA que es van emportar 21 vides i va ferir unes altres 45 en l’atemptat d’Hipercor, ja han sigut condemnats i alguns fins i tot han superat les penes de privació de llibertat. Els primers a sortir de la presó van ser Josefa Ernaga y Domingo Troitiño, els quals van ser condemnats en 1989 a 749 anys de presó com autors materials de l’atac.
Dissabte al matí, grups polítics i entitats especialitzades en la mobilitat urbana van participar en un debat sobre el futur que depara a l’avinguda Meridiana. L’acte, organitzat per la plataforma Som Meridiana, tenia com a objectiu esbrinar els posicionaments de les formacions polítiques davant de la reclamada pacificiació de la via. L’intent, però, va resultar fallit. L’únic debat real que es va originar va ser sobre l’espai que havia d’ocupar el carril bici (laterals o mitjana?). La resta d’opinions van ratllar l’atac d’hipoglucèmia. Ni confrontació ni model clar. Els polítics ho van deixar pràcticament tot en mans dels tècnics de mobilitat.
Avui el Govern municipal celebra dos anys en el poder de la ciutat de Barcelona. Per commemorar la fita, Barcelona en Comú ha preparat un mapa que, des del 7 de juny, estan distribuint entre els veïns i veïnes de la ciutat. Una publicitat de l’acció de Govern en matèria d’equipaments i serveis, però, que no és del tot veraç i en alguns casos resulta fins i tot falsa. De les 7 “victòries” que anuncien els comuns a Sant Andreu de Palomar, actualment només hi ha una en funcionament:
L’Ajuntament de Barcelona ha gravat un vídeo per recordar a les víctimes de l’atemptat terrorista d’ETA a l’Hipercor, en commemoració dels 30 anys del succés. En el curt documental han col·laborat els familiars de les víctimes de l’atac, el qual es va saldar amb 21 morts i 45 ferits. La idea bàsica del contingut audiovisual és adreçar-se a la resta de població perquè s’acosti a l’homenatge que es durà a terme el pròxim 17 de juny al parc de Can Dragó.
La síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha demanat a la Guàrdia Urbana que multi amb més fermesa els propietaris incívics de gossos. Una demanda a la qual suma la necessitat d’impulsar “una campanya ciutadana per conscienciar a les persones propietàries o posseïdores de gossos de mantenir els carrers nets d’excrements i miccions d’aquests animals”.
El PDeCAT, ERC i la CUP-Capgirem Barcelona consideren que la millor forma de fer fora als legionarios de Sant Andreu és mitjançant l’adquisició dels solars on la Hermandad duu a terme les seves activitats. Així ho han fet saber a aquest mitjà de comunicació, després de conèixer les últimes notícies en relació a la Fira Militar que durà a terme l’entitat militarista.
Després que L’Exprés de Sant Andreu fes pública la celebració d’una Fira Militar organitzada per la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona, les respostes del Govern del Districte i les entitats socials no s’han fet esperar. Si bé ara com ara la regidora del Districte, Carmen Andrés, només té previst enviar una carta al Consorci de la Zona Franca (CZF) com a senyal de rebuig, la base popular de Sant Andreu ha decidit contraprogramar l’esdeveniment militar amb un acte per la pau.
