El diari independent de Sant Andreu de Palomar

Un metro aturat a l'estació de La Sagrera / DGM

Projecten les futures infraestructures que beneficiaran Sant Andreu

Societat

L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha aprovat aquesta setmana el nou Pla Director d’Infraestructures que ha d’esbossar el futur d’aquestes amb la vista posada l’any 2030. Un nou plantejament de determinats transports públics que afectarà de ple a la mobilitat de Sant Andreu de Palomar. Aquests són les principals actuacions previstes que tindran un impacte directe en el veïnat:

 

– El perllongament de la línia L1 entre les estacions de Fondo i Estació de Badalona suposarà la construcció de cinc noves estacions. D’aquestes, la quarta estació, Badalona Pompeu Fabra, tindrà correspondència amb la línia L2 i L10 Sud, i la cinquena estació, Estació de Badalona, serà intercanviador amb el servei R1 de Rodalies. Aquesta actuació es planteja en dues fases, la primera començarà l’any 2025 i arribarà fins a l’estació de Lloreda | Sant Crist, i les obres de la segona es posaran en marxa el 2028. No es preveu que el metro arribi a l’estació de Rodalies de Badalona fins al 2031 i el cost total de la inversió serà de 592 milions d’euros aproximadament.

– El perllongament de la línia L4 entre La Pau i La Sagrera consta de tres noves estacions: Santander, La Sagrera Alta Velocitat i La Sagrera, on tindrà correspondència amb les actuals R4 i l’R3 de Rodalies i les línies L1, L5, L9 i L10 de metro. L’arribada del metro a la primera estació de Santander podria efectuar-se cap a l’any 2024 i la inversió total s’estima en els 135 milions d’euros.

– L’obertura del tercer tram de la línia L9/L10 permetrà unir els dos extrems d’aquestes línies (ara dividides en Nord i Sud) i suposarà l’obertura de dotze estacions entre La Sagrera i la Zona Universitària. L’objectiu és que l’any 2025 es posi en servei de les estacions de Lesseps, Guinardó i La Sagrera Alta Velocitat, l’any següent les de Sarrià, Mandri, Sanllehy i Maragall, i per últim el 2027 les de Campus Nord, Manuel Girona i Putxet, per tenir la línia a ple rendiment a partir del 2028. Els tècnics esperen que la posada en funcionament del tram central serveixi per descongestionar les línies L1 i L5, alhora que ajudarà a reduir el trànsit rodat de la ciutat. Els càlculs de l’ATM avancen que caldrà invertir uns 1.085 milions d’euros més per posar-la en marxa.

– La prolongació de l’L1 des de l’Hospital de Bellvitge fins a El Prat consistirà en la construcció d’un túnel que passarà per sota el Llobregat amb una única estació, El Prat Estació, amb intercanvi amb l’estació de la línia L9 i l’estació de El Prat de Llobregat de Rodalies de Catalunya (R2). La intenció és tenir redactat el projecte constructiu per l’any 2028. La seva entrada en funcionament comportarà una inversió de 259 milions d’euros.

– El perllongament de la línia L3 des de la Trinitat Nova fins a la Trinitat Vella consistirà en la construcció d’un intercanviador a Trinitat Vella per fer correspondència amb l’estació de la línia L1. S’espera que cap a l’any 2026 estigui redactat el projecte constructiu. La inversió projectada és de 90 milions d’euros.

La intenció de l’ATM és apropar l’L3 a l’estació de la Trinitat Vella // ATM

– La projecció del nou túnel del Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) podria beneficiar Sant Andreu de Palomar, ja que encara es troba en fase d’estudi i una de les propostes és fer-lo baixar per la rambla de Fabra i Puig i així incrementar la cobertura d’aquest servei ferroviari al territori. De totes maneres, encara no està clar quines estacions es durien a terme en aquest nou traçat que s’hauria de començar a construir cap al 2029.

2 Comentaris

  1. Viendo que los años de redacción del proyecto constructivo son, en el mejor de los casos, en el 2025, y teniendo en cuenta la actual crisis económico-sanitaria, en donde no va a haber dinero ni “pa pipas”, estas obras no estarán acabadas hasta el 2030 y pico, siendo optimistas.

Deixa un comentari

El teu correu no es publicarà.

*

Últimes notícies de Societat

Vés a dalt