El diari independent de Sant Andreu de Palomar

‘El futur s’ha fet present’

Opinió

Actualment som dins d’una distopia. Els carrers són buits i sense cap brogit, només el refilet de les merles trenquen el silenci. No hi ha cotxes, ningú per les voreres. Els gronxadors dels parcs infantils reposen com mai, les pilotes quietes a l’armari. La fotografia d’aquests dies sembla l’inici d’una pel·lícula de ciència-ficció.

 

Estem dins d’un present que ni les prediccions futuristes s’havien imaginat. O potser sí? La literatura ens ha fet viatjar en mons llunyans i imaginaris, on la realitat humana al final ha resultat ser més actual del que en un inici els mateixos autors pensaven.

Ja en el 1932 A. Huxley en Un món feliç descriu una societat molt tecnificada i jerarquitzada per castes, on la reproducció humana es realitza als laboratoris i es controla la ment a través del son de les persones. Ben segur que, si llegiu ara la novel·la, hi trobareu “futurismes” que tenim assumits i normalitzats.

Més tard és J. Orwell que commou amb el seu 1984. En una societat privada del pensament lliure, els seus habitants estant controlats en tot moment pel Gran Germà i porten una vida conformista i autòmata. Se n’ha fet mil lectures i interpretacions, versions, pel·lícules i subproductes bons, dolents i mediocres. Permet tenir una mirada crítica de la nostra actualitat: les fake news, els localitzadors dels mòbils, els programes escombraria i les guerres amb suposats enemics eterns.

El monopoli de les idees el denuncia R. Bradbury a Farenheit 451. Descriu una societat on està prohibit tenir llibres, donat que el govern vol controlar en tot moment el pensament dels seus habitants. La feina dels bombers és localitzar els dissidents i cremar-los els llibres. Quins llibres salvaríeu vosaltres? Si tenim en compte que va escriure la novel·la el 1953 potser la pregunta hauria de ser: quin és el llibre que has salvat?

Qui no ha vist Blade Runer? Aquesta pel·lícula de culte del 1982 (dirigida per R. Scott) es basa en la novel·la de P. Dick Els Androides somien en xais elèctrics? Escrita l’any 1968, transcorre en una ciutat devastada, decadent i superpoblada, on hi plou constantment. Els androides, idèntics als humans, són perseguits per fet de reivindicar tenir valors i sentiments. Avui, la bioètica és de rabiosa actualitat.

Us convido a traspassar els límits dels temps amb aquestes lectures, i em confirmeu si som al demà que imaginaven ahir.

Les novel·les les trobareu disponibles a la plataforma E-BIBLIO.

1 Comentari

Deixa un comentari

El teu correu no es publicarà.

*

Últimes notícies de Opinió

‘Com una baula’

Com una baula s’encadenen els pensaments i saltes de l’un a l’altre
Vés a dalt