El diari independent de Sant Andreu de Palomar

Vicenc esteve actor DGM 3

Vicenç Esteve: “La Bella Helena és una història de banyes”

Cultura

L’actor i cantant professional, Vicenç Esteve, és el pare de la propera estrena musical de La Lírica de Sant Andreu: ‘La Bella Helena’. Una obra que es representarà aquest cap de setmana del 26, 27 i 28 de maig a l’escenari del Casal Catòlic. Ara bé, si Esteve és el seu pare i protagonista, la direcció ha preferit deixar-la sota la custòdia de Joan Taltavull.

 

Una decisió presa per qüestions professionals (i personals), que de totes maneres no amaga ni el gen Esteve, ni l’empremta de Woody Allen, ni el carisma del compositor alemany Jaques Offenbach. Tots tres no es coneixen, però el més greu és que els dos darrers no saben que divendres tindran un fill en comú (i d’amagat). Com si fossin banyes, però al més pur estil grec. Bé, de fet sí que són banyes, però paga la pena veure-ho (per aquest cop) assegut a la butaca del teatre:

Aquesta Bella Helena ni és grega ni és catalana.
Fa dos anys em van convidar a veure-la a Mallorca, i com la meva parella també és actriu, se’ns va acudir fer una cosa entre els dos, però la cosa va quedar allà. Tot d’una, l’any següent ens van tornar a convidar. Aquest cop, per veure-la a Menorca. Després vam anar a veure al cinema l’última pel·lícula de Woody Allen, ‘Cafè Society’ i… va ser allà quan ho vam començar a lligar tot.

El com la faríeu.
Clar! Però sense copiar ni l’obra dels amics del teatre ni la pel·lícula de l’Allen. Aleshores vam pensar a basar els personatges en dives i divos del Hollywood dels anys 30. Gent guay, glamur….

Del ‘Cafè Society’ a reconvertir una opereta.
Exactament. Ens va encantar la pel·lícula. I després vam una mica…. i comences a relacionar Offenbach… Woody Allen… La Bella Helena…

I tot d’una us surt un musical.
A més, són dues icones de les quals sóc molt fan. Molta gent escolta músiques d’Offenbach i no ho saben.

Ara, però, tot reciclat i adaptat sota el teu criteri.
Hem reconvertit tots els personatges. L’actriu principal, per exemple, és la típica diva pija. Tot està adaptadíssim.

Abans d’anar a veure el musical recomanes veure el llargmetratge de Woody Allen?
Té molta relació. Per mi va ser una fase inspiradora de com podríem fer la nostra Bella Helena. Ara, se’ns va anar de l’olla. Tot i que, en realitat, ve a ser el mateix que va fer Offenbach amb l’obra original. Tot està girat.

Girat… però el públic es pot sentir identificat amb algun dels personatges?
Tot és molt proper. La idea base és una paròdia del rapte d’Helena de Troia. Una trama que tots coneixem. És fàcil imaginar-se els personatges i la iconografia. Tenim 50.000 pel·lícules, llibres, anuncis… I després està la versió que hem fet: el trasllat de l’antiga Grècia al Hollywood dels trenta.

Vicenc esteve actor DGM

…Representat en 2017.
Però a banda de la història d’Helena de Troia, de Júpiter, Venus, Afrodita… Personatges amb els quals ens costaria trobar similituds per la distància històrica, aquí del que es tracta és de fixar-se en el fil conductor. Tot gira al voltant d’una dona amb un marit que no li funciona on li ha de funcionar i es distreu amb un segon que arriba.

Fins que el marit els enxampa…
…i la dona diu que això és una història que ha somiat. Al cap i a la fi ‘La Bella Helena’ és una història de banyes; tothom ens podem sentir identificats amb algun d’ells. En un moment de la nostra vida amb el banyut, en un altre amb la mussa, amb l’amiga o amb qui sigui. És una història molt quotidiana.

Només en veure’t sobre l’escenari, potser recorda passats no tan rutinaris.
És com si fas un Macbeth o un Otello…. Respectem fins i tot l’estructura musical original. Però, com que les bases musicals de les operetes no existeixen com a tal, hem reconvertit el que hi havia amb un toc de jazz. Totes les partitures i totes les bases s’han hagut de fer des de la primera nota. I després en tot el vestuari hem comptat amb una amiga del Liceu.

Glamur que ara recreareu amb La Lírica de Sant Andreu.
Exacte. Els vam presentar el projecte i el van acceptar. A partir d’aquí calia fer-ho tot des de zero. Però l’estructura de l’obra és com la va parir Offenbach. Era un puto geni absolut.

Fotografia | David García Mateu

Deixa un comentari

El teu correu no es publicarà.

*

Últimes notícies de Cultura

Placeholder

‘El Somni’

Fa molt de temps, en un petit poble hi vivia un nen
Vés a dalt