ballarina

Bon dia, andreuenques i andreuencs! Avui ens reunim aquí, en aquest racó que no és només un poble, sinó una casa: una casa que ha crescut, s’ha transformat i ha après a obrir els braços a qui ho necessita. La veritat és que no sé si algú d’aquí em coneixerà, però la meva mare em va anar a buscar al Vietnam amb només vint-i-set dies i vaig arribar aquí amb tres mesos. Avui, 1 de desembre de 2024, amb vint-i-vuit anys, Sant Andreu continua sent casa meva. Perquè Sant Andreu no coneix fronteres, coneix abraçades, i jo des del minut 0 he sentit aquesta abraçada.

Continua llegint