El Grup Teatral Antifaz estrenarà a Sant Andreu Teixint la vida en color lila, una proposta escènica dirigida per Eva María Fernández a partir d’un text de Carmen Torrico. El muntatge arribarà als escenaris coincidint amb el 8 de març, amb funcions al Centre Cultural Els Catalanistes (28 de febrer i 7 de març, a les 19 h) i al Centre Cívic Sant Andreu (8 de març, a les 12 h i a les 18 h).
Lluny d’una obra amb plantejament clàssic, la peça s’estructura com un mosaic de relats que giren entorn d’un mateix símbol: el fil i la costura. “No és una obra que expliqui una història de principi a final, sinó un conjunt de relats que van lligats amb el fil conductor de la costura”, explica Fernández. La directora ha adaptat i traduït fragments d’un monòleg original per convertir-los en escenes interpretades per diferents personatges.
De les àvies al present
El muntatge transita entre èpoques. Hi apareixen històries que evoquen trobades de dones que cosien plegades i compartien vivències, records que poden connectar amb la infantesa del públic i escenes que interpel·len la realitat actual. “Ens podem trobar històries del passat i històries del present”, assenyala la directora.
Sense centrar-se en una única problemàtica, l’obra aborda diferents dimensions de l’experiència femenina. “No toquem un tema concret, sinó que va tocant diversos temes”, diu Fernández, que apunta a desigualtats, rols assumits o qüestionats i diferents maneres de viure la pròpia identitat. Una de les peces, avança, “toca molt de prop el present i les condicions actuals de les dones en molts indrets del món”.
Un repartiment amb veu pròpia
L’elenc és majoritàriament femení, tot i que hi participa un actor. “Tenim un actor, no deixem de banda la persona masculina, molt important també, però la resta són dones”, detalla la directora. En aquest sentit, el procés d’assignació de papers ha volgut donar espai a intèrprets que fins ara havien tingut menys protagonisme dins del grup: “Volia donar aquesta oportunitat, aquesta veu a persones que potser han estat més a l’ombra”, afirma.
Cal tenir en compte que la proposta neix amb la voluntat de generar conversa. Per aquesta raó, l’equip té previst obrir un espai de diàleg després de les funcions. “És un dels objectius que tenim: obrir aquest debat, obrir una interacció entre el públic i nosaltres”, explica Fernández.
Un homenatge compartit
La coincidència amb el 8M respon a una intenció clara: “El meu enfocament va cap aquí. S’havia de fer en aquestes dates”, assegura la directora. Precisament, l’obra es planteja com un homenatge a les dones de diferents generacions i com una invitació a reconèixer vincles compartits. “És una part que ens uneix a totes d’alguna manera, un vincle emocional”, sintetiza.
