La mostra dona paraula directa i testimonial als membres d’aquesta comunitat per reconstruir sis segles d’història compartida
El poble gitano català té la seva pròpia història, però, sovint aquesta ha quedat fora del relat oficial. Per fer-la visible i donar-li el valor que li correspon, el Museu d’Història de Catalunya (MHC) presenta l’exposició El poble gitano de Catalunya: història i cultura. És la primera vegada que una institució pública dedica una mostra d’aquesta envergadura a explicar el llegat i la cultura d’aquesta comunitat, de manera oberta i testimonial. La iniciativa és fruit de la col·laboració directa entre el MHC i la comunitat gitana de Catalunya, que n’ha estat part activa en totes les etapes del projecte.
L’exposició neix en el marc de l’Any del Poble Gitano 2025, coincidint amb dues efemèrides clau: el 275è aniversari del Baró Estradipen (la Gran Batuda de 1749) i els 600 anys de l’arribada del poble gitano a la península Ibèrica. La mostra, que es podrà visitar fins al 2 d’agost del 2026, recorre des de l’antic Orient als Balcans fins a arribar a casa nostra, i des de l’edat mitjana europea fins a l’actualitat, i denuncia i evidencia episodis foscos que no poden quedar en l’oblit.
El recorregut explica sis segles de presència del poble gitano al nostre país, amb rigor històric, testimoni viu, i fugint dels estereotips o del victimisme. Per a la comissària i activista, Mercedes Porras, és una oportunitat per “explicar el nostre passat amb veu pròpia i construir un futur basat en el respecte i la igualtat”.
La veu dels protagonistes
El relat dona veu directa als gitanos i gitanes i convida el públic a reflexionar sobre l’antigitanisme estructural i la necessitat de reconeixement i reparació́ simbòlica del llegat d’aquest poble. Pel director del Museu d’Història de Catalunya, Jordi Principal, és “un exercici de memòria històrica i una manera de mirar Catalunya amb uns altres ulls.”
Des de la seva arribada al segle XV fins a l’actualitat, els gitanos i gitanes han patit persecucions, lleis discriminatòries i intents d’assimilació. Tot i això, han mantingut viva una cultura pròpia i resilient, que ha deixat una empremta profunda en l’art, la llengua, la música i la vida quotidiana del país.
L’exposició és el resultat d’un ampli procés participatiu amb la comunitat gitana catalana, dinamitzat per l’equip del MHC, encapçalat per Raquel Castellà, coordinadora i documentalista de l’exposició: “El treball de mediació ha estat clau per crear aquesta exposició, que és el resultat d’un diàleg constant amb la comunitat que ens ha permès construir un relat rigorós, plural i compartit. Les aportacions de la comunitat han estat imprescindibles per donar autenticitat al relat de l’exposició. Cada testimoni és una peça única del trencaclosques, narrada amb les seves pròpies paraules i amb la saviesa particular de qui l’ha viscuda. La comunitat ens ha demanat una exposició viva, on les persones en siguin les protagonistes i ens parlin en primera persona”.
El projecte ha comptat amb la implicació directa de més de 160 testimonis orals recollits arreu del territori. Homes i dones gitanes expliquen en primera persona les seves històries, records i somnis, convertint l’exposició en un espai d’escolta i reconeixement mutu. Es tracta d’una mostra viva i participativa, on les persones són, veritablement, les protagonistes.
Un recorregut immersiu
Entre els espais més singulars destaca la instal·lació immersiva i sensorial dedicada als tapissos flamencs de “La Història de Carrabara, dita dels egipcians”, una sèrie de disset tapissos teixits entre 1500 i 1520, que retraten l’arribada i l’assentament de grups gitanos a Europa. Les peces permeten al visitant endinsar-se i entendre com s’ha forjat la imatge del poble romaní́ en l’imaginari europeu.
Un altre àmbit interactiu permet explorar les dades recopilades per Bernard Leblon, un dels principals estudiosos de la persecució gitana a Catalunya. Mitjançant recursos digitals, el públic pot navegar per base de dades de gitanos i gitanes represàlies durant segles de legislació, censos i documents que revelen la magnitud del control i la repressió viscuda.
A més, l’exposició acull objectes inèdits, molts dels quals cedits per famílies gitanes, i més de 150 imatges seleccionades pel seu valor, procedents de diferents fons dipositats en arxius de Catalunya. També hi ha un espai dedicat al cinema, que analitza la representació del poble gitano a la gran pantalla.
Art, memòria i futur
El recorregut culmina amb una peça creada especialment per a l’ocasió pel reconegut artista gitanofrancès Gabi Jimenez. Amb un fort component emocional, l’obra utilitza el llenguatge de l’art contemporani per transmetre orgull identitari i convidar al diàleg cultural i a la convivència.
El projecte es completarà amb un catàleg monogràfic i un documental, que recollirà part dels testimonis enregistrats. Paral·lelament, el museu impulsarà un programa d’activitats per aprofundir en la història i la cultura gitanes.
Fotografia | La mostra El poble gitano de Catalunya: història i cultura es pot visitar fins al pròxim 2 d’agost. MHC // Pep Herrero
