La Re Festa Jove arriba aquest dissabte a les hores a l’Harmonia. Al cartell, Marta Trujillo, PD Ratman i una de les revelacions de l’escena barcelonina del darrer any, les Ascensa Furore. El duet de hip hop que formen la Bittah i en Turo, acompanyats del DJ Only Güan, posaran sobre l’escenari de l’Ateneu el seu rap festiu i combatiu.
Amb més de dos anys junts sobre els escenaris, al maig van treure el seu primer EP i poc després llançaven el CD Nit i Aigua (Kasba Músic). El seu primer single, La Flama de la Solidaritat, el van llençar amb un videoclip per donar suport als dos bastoners de Gràcia encausats per mostrar imatges a les preses polítiques Marina Bernado i Lola López en un acte polític de l’Esquerra Independentista. Ara en ment tenen un nou videoclip pel qual demanen que el 24 de febrer el bar Pumarejo de Vallcarca s’ompli de gent disposada a perrejar al so del seu tema Leggins i Làtex.
Com ubicaríeu el vostre estil de hip hop?
Turo: Eclèctic. Mes que això, electrònic. Mama de bastants estils. Bàsicament Electrònica i el hip hop clàssic. I una mica el hip hop instrumentat. Va des de sintetitzadors dels vuitanta com del dubstep més modern.
Bittah: Va sorgir perquè als concerts el que més funcionava és l’electrònica. Si pots tenir més temes mogudets guanya una mica de força i ho cantes més a gust, la gent s’anima més.
T: Sí, també tenim algun tema una mica més reggaeton.
B: Però venim també del hip hop clàssic i tenim temes com ‘Camins’ que encaixen en això.
Podríem dir que és un hip hop més per ballar?
T: No exactament. Més que res és un so que en directe pot sonar potent. Hi ha temes electrònics que no són ballables, és l’atmosfera que generen.
B: Si tu tens una musicalitat que a la gent li arribarà millor, és més fàcil donar el missatge i que t’escoltin. Si fas temes una mica més moguts, sense perdre l’essència de les lletres, la gent segurament t’escolta més.
Els dos teníeu una trajectòria prèvia ja en solitari. Perquè us ajunteu?
T: Jo venia d’un grup que per coses dels membres no es va poder sostenir el projecte. Ella anava en solitari, ens havíem conegut no feia massa per la música i a través de l’amistat, el bon rollo, ens va portar a fer un projecte.
D’on ve el nom?
T: És curiós, perquè és una mica cacofònic de fet. Ascensa Furore…
B: De fet es pronuncia Askensa Furore, perquè ve del llatí. Vol dir ràbia incendiària en llatí.
T: Va ser una mica una proposta que ens va fer el noi del videoclip de La Flama de la Solidaritat. Ascensa Furore és el nom que li anàvem a posar a la cançó i el Nico ens ho va proposar com a nom de grup. No ens sortia cap nom, li vam trobar un punt elegant i mira… Passa que després la gent li dius el nom i diu “aske què?”.
B: Els col·legues ens diuen Escena Folklore. Ascensores Ascensa. Excelcior nosequé. Em quedo amb el d’Escena Folklore.
Quin missatge comuniquen les vostres rimes.
T: El disc és com un crit. Coses que pensem, pensament polític més genèric. Uns més a saco que d’altres. Real Fight, sí que és una mica més explícit per exemple, però els altres és una mica de filosofia de vida.
B: Jo personalment faig aquest tipus de rap reivindicatiu perquè la meva vida és política, no perquè tingui intenció d’anar a conscienciar a la gent.
També hi ha un toc d’humor en cançons com Leggins i Látex on hi ha fragments com “No sé si quieres ligar conmigo o meterme en el SEPC“…
T: Sí, és humor màxim.
B: Ell diu que és un tema de conya. Però el que dic ho dic en serio.
T: Ja… però, no és molt a saco. És dir-ho d’una manera que convidi una mica al riure.
B: No ho explicaria així, però per mi va molt en serio la meva part. No hi ha catxondeo. Jo, quan escric, dic coses molt reals, que m’han passat, que he viscut. En fer-ho reggaeton la gent es pensa que ho estàs fent de broma, però no. És fer de la música que tots escoltem, quan anem de festa i ballem reggaeton, però fer-la a la nostra manera, Donar-li la volta i fer-ho feminista.
T: Ella té un parell de temes previs a aquest donant-li la volta al reggaeton.
Estan començant a sortir grups d’aquest estil, no?
B: De reggaeton pròpiament dit no…
T: Electrocúmbia…
B: Estan les Tremenda Jauria que ho estan començant a petar. Cumbia Queers que són d’Argentina. Chocolate Remix…
T: No t’estranyi que ara hi hagi onada de grups així. Jo sempre dic que no ens hem d’encasellar en aquest estil, encara que sigui moda. Però fer algun tema està guay.
De quines referències beveu vosaltres?
T: Jo del hip hop clàssic, el francès i l’americà. Del francès un grup que es diu NTM, vaig escoltar dues o tres cançons d’aquest grup i vaig pensar que volia fer això. I música negra en general. Després vaig començar a escoltar grups més d’aquí, que al principi costa, però després t’acostumes, com amb tot.
B: Al principi és això, escoltes els clàssics internacionals de rap americà sobretot i després investigues més l’underground. A mi ara m’agrada molt Dellafuente i Mata, KataKatana… tot el rollo aquest de trap, però ben fet. I per altre costat vaig començar a fer rap per les lletres que tenia el punk. D’americans escoltava molt Public Enemy…
T: A veure, qui no ha escoltat Notorius Big i Tupac, Eminem…
B: També és bo, encara que sigui comercial.
T: Té letrotes i unes estructures que se t’envà l’olla. Jo escoltava molt De la Soul també… Tota la old school.
B: De rap clàssic a EUA gairebé ja no se’n fa. Ara com que està el trap una mica en auge… No controlo gaire, però sí que n’hi ha bastant bo.
T: Si hi ha estructures que recorden el hip hop dels noranta, però amb aquest downtempo del trap.
B: No s’ha de jutjar. És el mateix que amb el reggaeton. Com que hi ha un cert estil de trap que fa apologia a certes coses, doncs ja està. És un ritme, és un so, tu pots fer el trap més polític canyero del món, que és el que s’ha de fer.
T: O reggaeton molt rapero com fa el Tiago Calderon.
I en l’àmbit local, quins referents teniu?
T: Lágrimas de Sangre, el Senyor Oca, Els Homes Lludriga, que hi ha l’SG, el Rase…
B: El Vito, Masiva Lulla, las Clika Pika, las Barna Bitches, la Sombra. Són tots col·legues.
T: Que no siguin de rap, les Akelarre, que són de Sant Andreu. Màxim amor per aquestes dues germanes.
B: I la Púrria que és una de les Akelarre amb el seu germà Pau. Les IRA de Madrid també s’ho estan currant.
Està agafant força l’escena rap en l’entorn dels moviments socials?
T: Una mica sí.L’altre dia em vaig ficar a la pàgina de rap en català i estic descobrint grups. Alguns t’agraden i altres no et convencen. Sí que dins del que és l’esquerra cada cop hi ha més penya que li fot. Això fa 7 o 8 anys no passava.
B: Jo crec que sí, eh. Va passar amb Los Chicos del Maiz, Pablo Hassel, o At Versaris. Però es va desactivar una mica i ara està com un altre cop.
Potser està agafant el lloc que ocupava abans el punk?
B: Una mica. El rap és la música dels pobres. En el sentit que tu per fer una cançó de rap – per fer-la, fer-la bé és un altre rollo- et fiques a internet, et descarregues una base, no cal que tinguis coneixements musicals, pots tenir un micro de 30 euros i gravar. És molt fàcil fer rap. En canvi per fer rock o punk, necessites un espai on assajar, coneixements musicals, amplis, guitarres. Amb la situació actual, els joves fan la música que poden.
T: El més bàsic possible, una instrumental bombo caixa i la veu.
B: Sembla com que el rap està ocupant més espai en aquests ambients, però si tens una visió global, en realitat el rap és un espai molt petit. El panorama del hip hop és molt gran.
Cal sortir de l’espai de comoditat?
T: Sempre és qüestió d’estar molt obert i escoltar coses que no siguin de la teva ideologia, però que musicalment són molt potents. És important, perquè hi ha gent que s’ha posat a fer rap i no l’ha escoltat en sa vida, i es nota.
Per exemple?
B: Això en el tema del rap polític ha passat molt. Com que tinc un cap molt potent i el que conta és el missatge per conscienciar les bases, llavors és igual que no tingui flow o que se m’envagi la mètrica tot el rato. S’han baixat les bases d’internet i és igual, perquè el que importa és el missatge. No és això, la música s’ha de respectar. Més si et prens la música com a política. Igual que no fas un cartell amb el Paint o ple de faltes, la música s’ha de cuidar. Això dins l’etiqueta del rap polític s’ha descuidat a saco i després la gent diu que no l’escolta perquè és una merda. Normal.
T: S’ha de cuidar. Hi ha molta gent que tira de bases d’internet i no passa res, però és diferent agafar una base del Notorius i copiar-la. Mira que hi ha bases d’ús lliure pel món.
B: La gent que fa rap i no s’ha xopat de la cultura, es nota. És qüestió de respecte, com si et fiques a pintar o fer cine que aprens una mica de l’art. Ho pots fer sense haver escoltat mai rap i et pot anar bé, però hi ha coses que són cultura. Estàs en un corrillo i has de fer coros o estàs en un concert i t’has de quedar a escoltar els grups d’abans i després.
T: Reivindicar molt això, cuidar la música sobretot.
B: Tu pots tenir un missatge molt ben elaborat i ser vanguàrdia o com li vulguis dir. Però si no tens musicalitat, no t’escolten enlloc. Per molt que tinguis molt bon missatge, sense una bona musicalitat no consciències ningú.
Teniu un nou disc en ment?
T: Tenim temes solts, algun inèdit, col·laboracions, i més endavant poder un altre CD.
B: De moment s’ha de deixar reposar aquest que fa dos mesos que està.
Què es trobarà la que vingui a l’Harmonia dissabte?
T: Un ambient familiar, molt dinàmic.
B: Es trobaran dos MC tímids, fingint que tenen tablas. I un bolo bastant ballable. No el típic bolo de hip hop, perquè hi ha reggae, reggaeton, dubstep…
T: Hi ha dues parts, la primera més clàssica i la segona més ballable i acaba amb tralla.
