Cultura - pàgina 10

Sota l’eslògan “I ara que tothom és artista, què?”, l’exposició qüestiona el fet d’exposar-se en l’art, els escenaris i sobretot en els entorns digitals.

L’Arts Santa Mònica es pregunta els mecanismes expositius en la primera mostra del seu nou centre. Amb la mostra Exposar · No exposar-se · Exposar-se · No exposar, s’enceta el primer cicle de programació del nou Santa Mònica sota la direcció d’Enric Puig Punyet. Una mostra que porta per eslògan “I ara que tothom és artista, què?”, la qual qüestiona el fet expositiu i el fet d’exposar-se en l’art, els escenaris i sobretot en les xarxes socials i espais digitals.

L’exposició participativa i gratuïta es podrà gaudir fins al 9 de gener de 2022, aquesta revela i qüestiona els mecanismes expositius, i orbita al voltant d’una sèrie de preguntes que es deriven dels mateixos processos de desconstrucció i reconstrucció en l’actualitat d’un centre d’art en l’àmbit institucional, arquitectònic i simbòlic.

El cicle testa a través de la mirada de set artistes durant setze setmanes els mecanismes d’exhibició i difusió del centre, convertint-lo en un organisme viu, mutable, permanentment en transformació. Els comissaris de l’exposició són el dramaturg Ferran Utzet, la investigadora Marta Garcia i el mateix Puig Punyet, i compta amb la participació dels artistes Roger Bernat, Jordi Guillumet i Mònica Roselló, Joana Moll, Mariona Moncunill, Antoni Muntadas, Roc Parés i Mario Santamaria.

El nou director del Santa Mònica, Enric Puig Punyet, ho defineix com “una exposició que parteix d’algunes preguntes obertes que es troben avui darrere de qualsevol acció de mostrar, formulades a artistes que han construït coralment elaboracions entreteixides. Aquestes qüestions es materialitzen a la mostra, inunden els espais i creen una experiència pensada per submergir-s’hi”.

Participació horitzontal i col·lectiva

L’exposició oberta al públic és la primera del cicle de tres exposicions anuals que enceta el nou centre. Durant els diferents cicles es convidaran periòdicament a un conjunt d’artistes de diferents àmbits a treballar col·lectivament en projectes de creació artística.

Aquesta primera mostra s’estructura convidant periòdicament un conjunt d’artistes de diferents àmbits a treballar col·lectivament en projectes de creació. Paral·lelament, diversos gremis, grups híbrids formats per convocatòria pública, experimenten amb les mateixes infraestructures institucionals des de les seves pràctiques artístiques com a part addicional de la programació.

D’aquesta manera, els creadors i creadores i la mateixa ciutadania, actuen connectats amb el centre en una lògica de xarxa que proporciona rols actius de concreció i de pressa col·lectiva de decisions. Mitjançant aquest exercici de desjerarquització institucional, el nou Santa Mònica abraça una metodologia que fomenta fórmules diverses de participació horitzontal.

Fotografia | Enric Puig Punyet, el nou director del Santa Mònica, durant la roda de premsa de presentació // JORDI PLAY

Espai patrocinat per: