La història de Sant Andreu de Palomar, feta rocs. Aquesta darrera setmana les obres d’ampliació de l’Escola Mestre Gibert han arrasat l’entrada principal que tenia l’antic recinte de la Congregació de monges Jesús Maria. Segons ha denunciat a L’Exprés de Sant Andreu l’historiador del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII), Jordi Petit, aquest element arquitectònic datava de mitjans del segle XIX i s’havia demanat preservar-lo expressament.
Tal com recorda Petit, aquesta porta era l’accés principal al recinte històric de la Congregació, el qual ocupava tots els terrenys que hi havia entre els carrers de Concepció Arenal (antiga carretera del Camí de Dalt), Vallès i Monges aproximadament. Un espai immens del qual només ha sobreviscut l’espai que actualment ocupa el temple de Sant Pacià i part del mur perimetral de pedra amb la seva històrica entrada (aquesta mateixa setmana enderrocada).
Què va passar amb tota la resta de camps? Després de patir diversos problemes econòmics, l’any 1897 la Congregació es va vendre les propietats als Germans Maristes i a l’Ajuntament de Barcelona, el qual aprofitaria per obrir nous carrers, com el d’Irlanda i Sòcrates, entre d’altres. Els maristes, però, tampoc passarien gaires anys a Sant Andreu. Després de la crema del recinte de Sant Pacià durant la Setmana Tràgica, els religiosos s’acabarien venent la propietat i aquesta no seria recuperada per l’Arquebisbat de Barcelona fins a l’any 1923. Pel que fa a la Congregació, en aquelles dates ja s’havia traslladat a la seva ubicació actual: l’actual zona alta de la rambla de Fabra i Puig.
Tot i no tenir un gran valor estètic, la porta d’entrada al recinte sí que tenia un valor històric. Un valor que les excavadores han passat per damunt mentre feien les tasques per ampliar l’Escola Mestre Gibert. Segons explica Petit, aquesta obra no havia de ser incompatible amb la preservació de l’element arquitectònic. “Des del CEII vam elaborar un informe per demanar la protecció de la porta i l’entorn perimetral i el vam entregar al conseller de Cultura del Districte, Felipe López-Aranguren; aquest ens va assegurar que el faria arribar als responsables de l’obra, el Consorci d’Educació de Barcelona, però sembla que aquests darrers no se l’han mirat”, critica l’historiador.
«És una llàstima, perquè estaven avisats; no era cap sorpresa per a ells», lamenta Petit. Ara des del CEII esperen que els operaris respectin el que queda del mur perimetral de pedra d’època. De l’entrada ja només en quedaran les fotografies.
