El diari independent de Sant Andreu de Palomar

Tema

història

El 48h Open House BCN proposa una ruta pel Sant Andreu rehabilitat

Societat

Compte enrere. Aquest dissabte i diumenge el festival d’arquitectura 48h Open House BCN oferirà una desena d’enclavaments rellevants al Districte de Sant Andreu, els quals enguany versaran sobre La ciutat saludable. Per tal de fer tots els itineraris i visites compatibles amb les restriccions de la COVID-19, s’han decidit agrupar per zones que es poden recórrer a peu amb una distància màxima d’un quart d’hora entre les diferents activitats. Tot plegat, per complir amb el mateix concepte de la ciutat dels quinze minuts, la qual reivindica la ubicació de serveis bàsics a una distància màxima que es pugui fer caminant.

Continua llegint

Santi Serra: “Lucía Martín encara viu de la feina que va fer Laia Ortíz”

Andreuencs

Si algú hauria d’escollir a cinc andreuencs que palpin i treballin diàriament la realitat i els problemes del veïnat, un d’ells seria Santi Serra. President de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar, el veterà líder veïnal repassa a L’Exprés de Sant Andreu tota l’actualitat i les mancances històriques del nucli urbà. Segons avança, la COVID-19 no ha de fer oblidar al Govern de la regidora Lucía Martín les “qüestions urgentíssimes” que el nucli urbà necessita resoldre d’una vegada per totes.

Continua llegint

‘Sant Andreu de Palomar i el sentiment de pertinença’

Opinió

D’on et sents? Un nucli d’andreuencs i andreuenques irredempts, –emulant l’Astèrix del còmic– es resisteix a sentir-se anomenar “barri” i orgullosament milita i reivindica –de manera tossuda i persistent– que Sant Andreu de Palomar és un poble. Aquest sentiment de pertinença, en diferents graus i de característiques diverses, va en augment i es fa cada dia més present en tots els àmbits. Fins i tot els representants de les institucions, d’aquí i de fora, aprenen ràpidament que han de fer servir el terme poble i no barri quan fan parlaments en actes públics si volen empatitzar amb qui els escolta.

Continua llegint

Troben la segona entrada al refugi antiaeri del mercat

Societat

Un equip d’arqueòlegs ha trobat, aquest dijous al matí, la segona entrada al refugi antiaeri 439 que hi ha sota les voltes de la plaça del Mercadal. Un accés del qual ben poca cosa se sabia, però que a partir d’ara es convertirà en l’epicentre de les esperances dels historiadors. El motiu: després d’observar com l’entrada que es va localitzar al febrer pel carrer del Mercat donava a un espai enfonsat, aquesta segona troballa a l’alçada de Can Codina (carrer de Vintró amb Montpeller) podria dur fins al cor de l’espai de la Guerra Civil, que en un principi hauria d’haver tingut un aforament per a 4.300 persones segons la documentació oficial de 1938.

Continua llegint

L’Ajuntament reinicia els tràmits per protegir la Capella dels Segadors

Política

“Un malentès entre departaments”. Així ha justificat la regidora de Sant Andreu, Lucía Martín, el fet que la Capella dels Segadors no s’arribés a declarar mai com a Bé d’Interès Local, tot i que l’inici del procediment hauria d’haver començat fa quatre anys. Va ser aleshores quan la majoria del Ple del Districte, a proposició de CiU, va elevar a la plaça de Sant Jaume la necessitat de protegir el complex històric. Des d’aleshores, però, res s’ha mogut a l’Ajuntament de Barcelona.

Continua llegint

JxCAT torna a demanar al Govern que protegeixi la Capella dels Segadors

Política
Capella dels Segadors. David Garcia Mateu

El passat octubre del 2016 JxCAT aconseguia aprovar al Ple de Sant Andreu una proposició per declarar la Capella dels Segadors bé històric d’interès local. Una fita que serviria per protegir i consolidar el complex, però que el pas del temps va fer sospitar que no s’havia avançat res. Per treure l’aigua clara, quatre mesos després de l’aprovació el mateix regidor de CiU d’aleshores, Jaume Ciurana, va qüestionar a la regidora de Sant Andreu, Carmen Andrés, què havien fet durant tot aquell període. Segons Andrés, dotar al projecte de la dotació pressupostària suficient per “fer l’estudi previ del bé patrimonial” i després “comprovar si la catalogalització és l’adient”.

Continua llegint

Front comú per feminitzar dos nous espais públics de Sant Andreu

Societat

Objectiu: incrementar la presència de noms de dones a la via pública. Aquest dijous el Ple de Sant Andreu ha aprovat per unanimitat dues propostes per elevar a la Ponència de Nomenclàtor de la plaça de Sant Jaume la possibilitat de batejar amb el nom de jardins d’Anna Domènech Campoy a l’espai verd que hi haurà entre l’Escola Can Fabra i el Centre d’Interpretació dels Tres Tombs dins el Recinte de la Fabra i Coats, així com posar el nom de Teresa Boronat i Fabra al carrer situat en la cantonada amb el Passeig Torres i Bages i davant del carrer Víctor Colomer, a les Casernes.
Continua llegint

Sant Andreu de Palomar, de la pesta negra a la COVID-19

Societat

Si al darrer article, ens vam centrar en el segle XV, agafant com a fil conductor la història de l’Andreua Alou -una dona pagesa procedent d’una antiga nissaga andreuenca-, en aquest ens endinsarem al segle XVI, -l’inici de l’edat moderna- de la mà de la seva neta Àngela, nascuda el 1501. Us proposo fer un viatge al passat i ens adonarem que salvant les distàncies, s’hi poden trobar uns certs paral·lelismes en la gestió sanitària dels brots de pesta -que van devastar la població i l’economia en els segles anteriors- i la situació actual per la pandèmia de la COVID-19.

Continua llegint

La capella dels Segadors, 380 anys després del Corpus de Sang

Societat
Corpus de Sang

7 de juny de 1640. Els sometents de Sant Celoni de Blanes i tot de pagesos de la Catalunya interior es congreguen a la Parròquia del Sacrament Vell (actualment coneguda com la Capella dels Segadors), prenen el Sant Crist i enfilen el camí cap a Barcelona. L’objectiu: marxar contra les forces del Comte-Duc d’Olivares que pressionaven i saquejaven les poblacions catalanes sota el pretext de la guerra contra els francesos. Una marxa que coincidiria amb la festivitat del Corpus i que acabaria amb l’assassinat del virrei Dalmau III de Queralt. 380 anys després d’aquella Revolta dels Segadors, però, el símbol material que encara perdura segueix abandonat a la seva sort.

Continua llegint

‘Andreua Alou, una dona andreuenca del segle XV’

Opinió

Aquests dies, he aprofitat la situació excepcional de confinament que estem vivint per fer recerca històrica. Regirant carpetes guardades de fa temps, n’he trobat una amb còpies de documents notarials dels segles XV i XVI, que m’han permès recuperar una mica més la història familiar de dues famílies pageses andreuenques i treure a la llum la biografia d’una dona anònima, que va néixer, viure i morir al Sant Andreu de Palomar del segle XV. Un relat amb nom de dona que voldria contribuir a omplir un petit buit historiogràfic d’una època en què la invisibilitat i l’oblit social de la dona era total.

Continua llegint

1 2 3 7
Vés a dalt