El diari independent de Sant Andreu de Palomar

La rehabilitació de les cases del Pont no evitarà enderrocs

Societat

El pas dels anys i la deixadesa institucional gairebé les ha condemnat a mort, però una darrera mesura de Govern pot salvar parcialment les cases del carrer del Pont. En aquest sentit, l’executiu i l’estudi Feu Godoy Arquitectura han presentat un Pla Director que té la intenció de rehabilitar tres de les quatre cases d’aquest bressol urbanístic per convertir-les en un centre d’interpretació de la història de Sant Andreu de Palomar. Ara bé, què succeirà amb la quarta llar? Doncs serà enderrocada.

Banner Atanasio seguros
 

De fet, al contrari del que es podia imaginar, l’edifici que ha d’anar a terra és el més nou i millor conservat. Amb el número 2 i situat a la cantonada del carrer del Pont amb Torras i Bages, el bloc va ser aixecat a finals del segle XIX per Andreu Basté (d’aquí, les inicials ‘A’ i ‘B’ que figuren a l’entrada). Una edificació, però, que no és l’original del sector de cases i que fins i tot va absorbir a la primogènita: una edificació del segle XVIII de la família Molins.

Quin és el motiu que esgrimeix l’arquitecta Anna Feu per ensorrar aquesta edificació? La multitud de transformacions que acumula l’estret edifici i les dificultats que presenta l’estructura per adaptar-la als nous usos. En canvi, des de l’estudi destaquen la necessitat de protegir, reformar i catalogar amb nivell C la resta de cases. Davant d’aquesta circumstància, els arquitectes han dividit la rehabilitació en cinc fases diferents, pressupostades en un total d’1,5 milions d’euros.

La primera es durà a terme després que un professor universitari dirigeixi la neteja de tot el jardí abans d’aquest mes de desembre. Tal com ha revelat Feu, tot apunta al fet que a l’àrea vegetal es conserven arbres i plantes que cal preservar abans d’iniciar l’obra. Uns treballs que, quan hagin acabat, permetran l’inici de la fase número 1, focalitzada a consolidar i arreglar les cases 6 i 8. És a dir, les que estan més malmeses (sobretot després que el Govern de l’aleshores regidora Carmen Andrés ordenés enderrocar els seus interiors de forma premeditada per evitar noves ocupacions).

Segons l’estudi d’arquitectes, aquestes dues cases van ser aixecades a l’inici del XVIII (casa 6) i a finals del mateix segle (casa 8) per la família Babot. Segons Feu, totes dues representen “un valor històric i documental molt superior a la resta”, tot i que al seu interior els elements històrics resten gairebé a l’intempèrie segons va poder documentar L’Exprés de Sant Andreu en un reportatge fotogràfic de fa gairebé dos anys.

Restes d'un llit a la planta superior de la casa número 6 / DGM
Restes d’un llit a la planta superior de la casa número 6 / DGM

Pel que fa a la tercera i darrera casa que es conservarà (la número 4; coneguda popularment com la Casa de l’Oficial), se sap que es va edificar l’any 1827 i que de seguida va tenir un ús de suport a les tropes militars. De fet, aquesta activitat residencial va tenir especial rellevància durant les segones guerres carlines (1846 – 1849 i 1872 – 1876). La seva rehabilitació, però, es durà a terme un cop el jardí s’hagués recuperat íntegrament, ja que els experts han aconseguit documentar el valor dels diferents elements que l’integren, com ara el pou de registre o la fita de pedra (que hauran de ser protegits com a Béns d’Interès Urbanístic).

Per últim, els operaris duran a terme l’ensorrament de la primera de les finques i posteriorment aixecaran un nou bloc que doti de sentit a la nova unitat museística. Cal destacar, però, que el Govern local encara no ha fixat cap calendari en ferm ni partida pressupostària al projecte que presumiblement dissenyarà el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. Per ara, les primeres hipòtesis que barreja l’executiu és poder obrir un primer punt d’informació a l’octubre de 2019.

Tags:

Deixa un comentari

El teu correu no es publicarà.

*

Últimes notícies de Societat

Vés a dalt