El diari independent de Sant Andreu de Palomar

Leo Bassi / MARIA FERRER

Leo Bassi: “O m’estimen, o m’odien”

Cultura

Qui es considera el millor pallasso del món ha visitat aquest darrer cap de setmana Sant Andreu. Una visita que s’ha emmarcat en la inauguració de la Fira Literal i que ha aprofitat per estrenar el seu darrer espectacle ‘El último bufón’. Amb una energia i un sentit de l’humor extraordinari, Leo Bassi s’ha tornat a deixar anar per parlar amb L’Exprés de Sant Andreu sobre els seus avantpassats i el seu darrer èxit, sense oblidar la seva gran passió: la política.

 

Vostè és pallasso de naixement.
Vinc d’una família de circ, així que podríem dir que la professió m’ha sigut imposada des de la infància. Fins i tot recordo que de jove odiava els pallassos i em feien molta por. M’hauria agradat ser astrònom… però violentament la meva forma de veure el món va canviar i vaig començar a estimar allò que els meus pares m’havien ensenyat. De fet, ara mateix no em veig treballant de res més.

Per tant, llençar la tovallola no entra els seus plans?
Ara mateix em sento fantàsticament bé. Tant mentalment com físicament. Sóc més combatiu i creatiu que fa 30 anys. Ho noto sobretot a l’hora de desenvolupar les meves idees. Encara veig la meva jubilació molt llunyana, tot i que ja tinc edat per fer-ho! Tant de bo tots poguéssim viure més de 100 anys, seria perfecte.

Quina és la seva clau de l’èxit?
Potser per la profunditat que he assumit en el paper de pallasso. He sigut molt radical. Va ser una missió que em van donar des que vaig néixer i vaig aprendre a donar tot de mi a l’escenari. El meu caràcter ha creat una identitat única. Crec que el meu públic nota la meva sinceritat i sacrifici. A més els espectadors són tan extremistes i viscerals com jo: o m’estimen o m’odien.

De veritat que és l’últim bufó?
Sóc l’últim bufó perquè el que jo he viscut durant la meva infància, fa 66 anys, avui dia ningú ho ha viscut. El món ha canviat totalment. Els circs ja pràcticament no existeixen. El meu món era molt tradicional: els espectacles s’omplien i els bufons viatjaven d’un poble a un altre. Potser he viscut el mateix que un pallasso del segle XVII, cosa que no ha experimentat ningú més de tota la meva generació. A més, també sóc conscient que jo sóc l’últim Bufó, perquè entre els actuals còmics cap té el meu marc cultural.

Alguns asseguren que genera un efecte papallona.
Molta gent m’ha admès haver-se replantejat els temes que represento en els meus espectacles. Altres en canvi no han tornat més. Jo crec profundament en l’efecte papallona: amb la seva efímera batuda d’ales, crea diminutes ratxes de vent. Per molt impossible que sembli, amb el pas dels segles sé que poden arribar a causar tempestes a regions situades a més de 100 quilòmetres. Crec que existeix el mateix efecte en les relacions humanes; no són pocs els artistes que han influenciat a societats senceres amb les seves obres.

L’esquerra ha canviat?
El pallasso tradicional, amb nas vermell i roba mal conjuntada, sempre ha representat a la gent pobra. Als treballadors; l’esquerra del poble. Aquells que s’emborratxaven i vestien gràcies a les donacions de les esglésies. No obstant això, ens trobem en un moment on ja gairebé no existeixen les fàbriques i els treballadors es vesteixen de marca. L’esquerra no és la revolució obrera que sempre havia lluitat pel seu reconeixement. S’ha venut al sistema, ara són falsos ‘pijos’.

Aquest és el futur de la societat?
Noto que un petit grup de persones tenen fam de filosofia, de coneixements, de solidaritat i això em transmet una gran tranquil·litat. Veig un futur exaltant, on fins i tot el govern ens proporcionarà a tots un salari base i una bona educació, tret de l’esclat d’una tercera guerra mundial!

L’home i la dona són feliços per naturalesa?
Crec que tots naixem sent feliços. No obstant això, al llarg de les nostres vides ens trobem amb diferents obstacles externs que ens provoquen dolor i patiment. Tot aquell que té una bona salut, no neix per a ser agressiu ni dolent. Tal com em va explicar fa vint anys un Shamal, hi ha dos tipus de persones: els afortunats que naixem amb una bona salut i actuen correctament, i aquells que neixen amb problemes mentals i necessiten la nostra ajuda.

Deixa un comentari

El teu correu no es publicarà.

*

Últimes notícies de Cultura

Placeholder

‘El Somni’

Fa molt de temps, en un petit poble hi vivia un nen
Vés a dalt