El diari independent de Sant Andreu de Palomar

El ‘porta a porta’ es consolida i duplica la recollida d’orgànica

Societat

Després de cinc setmanes de la posada en marxa del sistema de recollida de residus ‘porta a porta’, el regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia, ha refermat l’aposta de la ciutat pel model: “Sant Andreu està al 76% de recollida selectiva, és una dada espectacular”. Una dada que situa el nucli urbà com el que millor recicla de tota Barcelona i el conjunt de l’àrea metropolitana. Tot i això, Badia ha expressat que encara hi ha marge de millora. No només en les fraccions d’escombraries que es llencen, sinó també en el funcionament del model i la freqüència de la recollida.

 

Les dades municipals, per ara, han fet saltar pels aires els registres de reciclatge que fins a dia d’avui s’havien aconseguit mitjançant els contenidors: mentre que abans la recollida selectiva era del 37%, ara és del 76% amb la participació de vuit de cada deu llars. Per matèries, la que més s’ha incrementat és la d’orgànica (+86%), seguida de la fracció dels reciclables que tradicionalment s’havia llençat al groc (+63%). Els creixements, com era d’imaginar, s’han produït en detriment del rebuig.

A parer de Badia, el desplaçament dels veïns cap a contenidors de les zones frontereres no s’ha traduït en una xifra gaire ressenyable i destaca que, a mesura que s’implementi el porta a porta a altres sectors, cada vegada hi haurà menys contenidors on desplaçar-se: “Podríem pensar que molts s’emporten els residus fora del barri, però no és així; si mirem el volum de residus que estem recollint [al sector del porta a porta], la mitjana de pes és fins i tot una mica superior a la de Barcelona”.

Pel que fa a les bosses que han aparegut sistemàticament a la via pública sense recollir, des de l’Ajuntament analitzen que a partir de la quarta setmana d’entrar en funcionament el nou model, aquestes s’han reduït de forma progressiva, “encara que se’n detectin al voltant dels contenidors de vidre”. De fet, els informadors han identificat una mitjana de 150 bosses abandonades setmanalment, les quals serien abocades per dos perfils de veí: “Gent que no està participant i gent que vol participar, però que no coneix el mecanisme“. Com esperen reduir aquesta problemàtica que omple les xarxes socials de fotografies? “Amb més informació”, ha sintetitzat Badia.

Des del Govern municipal s’ha insistit en el fet que “el disseny que fem servir [a Sant Andreu] no és fruit de la imaginació ni de la inventiva, sinó que rau d’un coneixement que hi ha hagut arreu del territori”. Tal com ha recalcat, 235 municipis catalans ja compten amb el ‘porta a porta’, en consonància amb les recomanacions de la Comissió Europea per aconseguir els objectius de recollida selectiva. “Calia fer un canvi de model i l’experiència que teníem assenyalava que havíem d’apostar per la individualització”, ha afegit en relació amb els xips. Un aspecte que, ha repetit, servirà per poder detectar problemàtiques i bonificar a partir del 2022 les taxes de residus a aquells veïns que separin bé.

En aquesta línia, el nou director de l’Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire, ha recordat que, en cas de no complir els objectius europeus, el territori haurà de fer front a sancions econòmiques. “El porta a porta és un model eficient i així ho certifiquen les dades; de mitjana s’aconsegueix el 61% de recollida selectiva, enfront del 35% dels contenidors, i ara ens trobem que a Sants Andreu fins i tot es milloren els percentatges, fet que reforça el projecte”, ha expressat. Una forma de funcionar que, tal com ha avançat, passarà a implementar-se progressivament a totes les ciutats de Catalunya, com ja han fet Munic o Milà en les seves respectives regions.

En termes econòmics, Badia també ha recordat que la legislació catalana estableix una penalització anual cada vegada més gran per tona que els municipis envien a un abocador o incineradora. De fet, el gravamen es multiplica de tal manera que, si en deu anys no es redueix la quantitat de matèria que va al gris, Barcelona haurà de pagar 20 milions d’euros més dels que ja paga. Per contra, “si tota Barcelona tingués els índexs de Sant Andreu, ens estalviaríem 30 milions d’euros anuals”, ha subratllat el regidor. En aquesta mateixa línia, ha recordat que tots els partits polítics i municipis amb representació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) es van comprometre avançar cap a sistemes de recollida selectiva individualitzats, amb la corresponent introducció de taxes justes o de pagament per generació.

Pel que fa als problemes de mobilitat que ha generat en determinats punts de la trama urbana, des del consistori asseguren que ja treballen en una campanya informativa perquè el veïnat ubiqui les bosses en el punt més proper a la calçada i no a les parets de les finques. En el cas dels carrers molt estrets, asseguren que es buscaran alternatives com la que ja es va trobar a les persones grans i amb mobilitat reduïda (a les quals els operaris els recullen la brossa directament a casa seva). La carpeta de problemàtiques, però, encara té un gruix considerable d’aspectes a resoldre. L’exemple: fins a l’octubre no està previst que arribin els vehicles elèctrics per evitar sorolls.

Increment de la recollida de fraccions // AJUNTAMENT DE BCN

En referència a l’aparició de plagues que denunciava l’AV de Sant Andreu Sud en un comunicat arran la posada en marxa del ‘porta a porta’, Badia ha assegurat que des de l’Ajuntament no se n’ha detectat cap i que les trucades tampoc s’han incrementat: “És un tema que ens preocupa molt i estem molt amatents, però ara mateix no hi ha constatació que hi hagi plagues”. A més, ha recordat que en els 200 municipis on ja s’ha dut a terme el ‘porta a porta’, no s’han generat problemes de plagues i que la presència d’aquestes ja existia de forma esporàdica a determinades illes de contenidors.

Per últim, Badia ha confirmat que des de l’Ajuntament no hi ha previst incrementar la recollida d’orgànica a un quart dia setmanal, tot i que encara han d’estudiar “si és necessari o no”. “Les dades diuen que la gent fa servir 2,1 vegades la bossa d’orgànica a la setmana, per la qual cosa una minoria la fa servir tres dies i sembla que no caldria habilitar un quart dia”, ha justificat. Tot i això, el mateix director de l’Agència de Residus ha recordat que és responsabilitat de les administracions públiques vetllar per tenir “empatia, cura i proximitat”, amb l’objectiu d’entendre “les inquietuds que hi hagi”. “Quan hi ha un canvi de model hi ha inquietuds, nervis i situacions que s’han de superar”. “Anem tard com a país en això i no traurem gaire de mirar enrere, per això hem de buscar totes les fórmules“, ha conclòs.

Deixa un comentari

El teu correu no es publicarà.

*

Últimes notícies de Societat

Vés a dalt