Rosalía és un dels noms propis de l’actual panorama musical. Destinada a marcar un abans i un després en el món del flamenc, part de les arrels artístiques de la ‘cantaora’ estan a Sant Andreu de Palomar. Més concretament, a la Fabra i Coats. De fet, l’ara ja estrella musical mai ha amagat la feina que ha dut a terme a l’escola andreuenca on era resident. Al revés, n’ha presumit.
Tal com explicava en un vídeo del seu canal dies abans de publicar ‘El mal querer’, el seu espai de preparació musical i de dansa era la Fàbrica de Creació, des d’on treballava cada dia i des de primera hora: “Un treball de disciplina diària”, resumira al videobook. Va ser en aquest espai on va conèixer a Charm, una de les seves referents del moviment amb què després ha impregnat el seu àlbum: “La veritat és que és una sort haver pogut comptar amb Charm tenir-la a prop”.
Tal com afegia a la gravació, “l’any passat no deixava de reivindicar a Chiqui [el seu professor de flamenc] i ara segueixo tenint mestres que m’inspiren constantment amb la seva forma d’entendre el moviment i l’espai escènic”. Un espai que en aquest cas va compartir amb vuit ballarines més, amb les que cada dia es trobava i entrenava a l’espai fabril sense imaginar la posterior projecció mediàtica.
‘El mal querer’ ja s’ha elevat a la categoria d’obra mestra i ha suposat un trencament amb les regles del flamenc. De fet, Rosalía acumula premis de tot tipus. El darrer, Premi Ciutat de Barcelona 2019, un dels guardons més importants de la ciutat. El jurat format per Bener Casablancas, Olga Àbalos, Guillem Arnedo, Sira Hernéndez i Lluís Nacenta no ho van dubtar a l’hora d’escollir-la. La van designar guanyadora per unanimitat.
El motiu: “La seva capacitat innovadora, qualitat i transversalitat artística”. En paral·lel, el jurat també ha valorat la seva “vinculació amb espais formatius, d’exhibició, experimentació i de producció de Barcelona”. És a dir, l’espai cultural de la Fabra i Coats, impulsat amb fons econòmics municipals.
No es verdad k San Adreu sea un barrio muy trankilo, aconsejo a los regidores k se den una vuelta por la Plaza Lanzarote, llamada plaza roja por los ocupas k noche tras noche en grupos numerosos tenemos k soportar sus gritos, música, peleas etc., durante los meses de verano