Tal dia com avui, encara que podria ser qualsevol dia, el dimecres 17 de gener de 1940 en el cinema ODEON de Sant Andreu, s’anunciava el programa doble “Margarita Gautier” i “Millonario a Sueldo“. El cinema era allò que hi havia abans de Netflix, de Youtube, del Laser Disc, del vídeo Beta i del canal UHF, i era tan bo que fins i tot feien programa doble perquè una sola pel·lícula era incapaç d’omplir les ànsies de viure altres vides.
En la que va ser la sala de cinema més gran de les sis que va arribar a tenir Sant Andreu de Palomar, aquell dia Greta Garbo a la pantalla de polsades infinites va il·luminar la gran platea allunyada de les malaltisses agorafòbiques i anorèxiques multi sales actuals. Una platea fruint de begudes gasificades que no prometien res més que calmar la set i lliure de crispetes que no estaven incloses a les cartilles de racionament.
La pel·lícula “Margarita Gautier”, que en realitat es deia “Camille” (la tradició d’inventar títols de pel·lícules en aquest país s’hauria d’estudiar a la facultat), s’havia estrenat anys abans, al 1937. En 1937, però, la gent aquí estava massa ocupada en altres coses per culpa d’uns militars que van voler fer la guerra, que és l’única feina que saben fer. Després d’una guerra que van pagar els que no la van provocar, en els cartells, a l’Odeon, sota el títol de la pel·lícula, apareixia escrit en orgulloses majúscules EN ESPAÑOL, com si això fos un mèrit més. No sé que pensaria el dictador que el programa doble el protagonitzés una gran estrella lesbiana i en Robert Taylor; un dels molts perseguits temps després per una paranoica cacera de bruixes de tot allò que fes olor de comunista.
Greta Garbo va ser nominada per tercera vegada als Òscars per la que diuen que és la seva millor interpretació en aquesta adaptació de La Dama de les Camèlies d’Alexandre Dumas. Un Òscar que no va guanyar, com tampoc havia guanyat la primera ni la segona vegada que havia estat nominada i com tampoc guanyaria la quarta que va ser-ho. Potser no el va guanyar perquè sempre el llibre és millor que la pel·lícula -per molt bona que aquesta sigui-. Al final quan anys després, plena de remordiments, l’Acadèmia li va donar l’Òscar honorífic, Garbo, ja retirada, es va fer la sueca, que és el millor que sap fer una persona que havia nascut a Estocolm.
“Millonario a Sueldo” era un musical, originalment va ser “You’re a Sweetheart” però ja hem parlat del deliri creatiu de les traduccions dels títols oi? Un musical en un país que l’any 40, ballava al so de marxa militar demostrant que la justícia militar era a la justícia el que la música militar és a la música.
George Murphy, el protagonista, era hiperbòlicament qualificat del millor ballarí del món en el cartell perquè el títol de millor ballarí de l’univers ja devia estar agafat per Fred Astaire amb qui protagonitza una mítica escena de ball. Murphy en el que va ser pioner, anys després, és obrint un continu temps entre cinema i política freqüentat per tants com Ronald Reagan o Arnold Schwarzenegger entestats en demostrar que per ser bon polític cal ser bon actor.
George Murphy no va ser una excepció, no va ser reelegit com a senador, entre altres raons per continuar cobrant de l’empresa privada malgrat ser càrrec electe amb dedicació exclusiva i per estar a favor de la guerra del Vietnam, i és que ja sabem que l’ésser humà es cansa abans de dormir, estimar, cantar i ballar que de fer la guerra. Tot i això no és obstacle perquè sigui l’únic senador amb una estrella al passeig de la fama.
El cinema Odeon i les seves 2.000 butaques fa temps que no existeix. A principis dels 80 el va substituir un mercat, com les muscleres i els pantalons nevats van substituir els pantalons de campana. La gent estava farta de passar gana i preferia omplir la panxa que omplir els somnis. Ara ja tampoc existeix el mercat i en el seu lloc estan construint pisos d’alt Standing que s’ompliran de SmartsTV de 50 o més polsades que són el nou somni dels que ja no tenen temps per a programes dobles de cinema.
Fotografia | Imatges originals publicades per l’Antoni Suau i el Jordi Campaña al grup de Facebook Sant Andreu de Palomar Abans / @resantandreu – CRISTINA PLA
