El diari independent de Sant Andreu de Palomar

Obres de La Sagrera / DGM

El futur de l’estació de la Sagrera torna a lubricar-se via plusvàlues

Economia

La societat Barcelona Sagrera Alta Velocidad (BSAV) ha adjudicat un solar situat prop de la futura estació a la promotora immobiliària Corp Edificacions per un import de 10,4 milions d’euros. Tot un increment del 63% del preu de licitació que servirà per finançar les obres de la infraestructura, mentre que en paral·lel la constructora podrà aixecar nou habitatge privat en aquest nucli urbà. Però… què amaga aquest model financer?

Banner APM Soluciones
 

Primer de tot s’ha de tenir en compte que BSAV és la societat responsable de les obres de la futura estació intermodal de la Sagrera i dels seus entorns, i que està participada pel Ministeri de Foment (50%), l‘Ajuntament de Barcelona (25%) i la Generalitat de Catalunya (25%). Al cap i a la fi, aquestes institucions van ser les encarregades de dissenyar les fonts de finançament de tota l’obra (les quals fins ara han resultat ser un fracàs rotund).

Per tal de fer memòria, cal recordar que el primer operatiu va ser dissenyat l’any 1996 i tenia com a intenció potenciar la construcció d’habitatge al voltant del parc que havia de cobrir la trinxera de vies per després finançar l’obra amb les plusvàlues obtingudes. Segons aquest càlcul, l’obra seria pagada per Adif, ens que aportava 161 milions d’euros, l’Addicional Tercera de l’Estatut que garantia 255 milions i les plusvàlues afegirien els 287 milions restants (el 41% del total).

Al cap i a la fi, el 10% del benefici del sòl edificable que n’extraurien les constructores havia de donar-se a l’administració pública. Per tant, en el fons eren les famílies compradores dels habitatges els qui suportaven els costos de l’obra final. Un modus operandi que no només involucrava als terrenys disponibles per aixecar blocs de pisos, sinó que l’Ajuntament també es va sumar a la jugada mitjançant la requalificació dels terrenys industrials de la zona en urbans, per tal d’augmentar l’extracció de plusvàlues. El que no esperaven, però, era l’explosió de la bombolla del totxo i les seves conseqüències.

Si ningú comprava habitatges, com anaven a pagar aleshores el projecte? L’any 2009 l’administració va decidir canviar la font econòmica per poder suportar el pressupost de l’obra sense haver d’augmentar la despesa pública: les plusvàlues es transformarien en ingressos comercials. Amb el nou pressupost que retallava el projecte calculat en 800 milions a 650 milions d’euros, la clàusula de l’Estatut continuava garantint 255 milions, 28 provindrien de les plusvàlues urbanístiques i entre 300 i 350 milions arribarien del concurs que Adif va obrir per aconseguir la gestió de l’espai comercial de l’estació. El model, però, tampoc va funcionar mai.

Projecte del Parc Lineal guanyador l'any 2011, en el que es fa referència a com s'ha d'enjardinar la llosa en el tram de Sant Andreu com a porta d'entrada al Camí Comtal / BSAV
Projecte del Parc Lineal guanyador l’any 2011, en el que es fa referència a com s’ha d’enjardinar la llosa en el tram de Sant Andreu com a porta d’entrada al Camí Comtal / BSAV

Cap privat es va interessar mai per la cessió a 60 anys de l’espai comercial de 6.000 metres quadrats del vestíbul de la Sagrera. Des d’aleshores, s’ha tornat a replantejar oficialment el model econòmic que ha de nodrir econòmicament al projecte? No. Mentre que fonts de l’Ajuntament de Barcelona han confirmat a L’Exprés de Sant Andreu que el model a seguir de l’actual Govern municipal no pot ser l’especulació urbanística o comercial, val a dir que l’operació que ha dut a terme BSAV aquesta darrera setmana ve a confirmar que l’estació es tornarà a lubricar mitjançant les plusvàlues.

Al cap i a la fi, en una entrevista a aquest mitjà de comunicació l’aleshores conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, assenyalava a les plusvàlues com una font a tenir en compte: “Hem acreditat a altres llocs de Catalunya que és possible, a través d’aprofitaments urbanístics, obtenir el finançament. Finançament que, amb pressupostos ordinaris, seria impossible d’aconseguir“, va apuntar.

Deixa un comentari

El teu correu no es publicarà.

*

Últimes notícies de Economia

Vés a dalt