El diari independent de Sant Andreu de Palomar

Habitatge | Stevepb

La febrada del lloguer contagia al mercat de compra d’habitatges

Societat

Els preus de compra a Sant Andreu comencen a seguir el mateix camí que els del lloguer. Si des de fa una bona temporada caçar un arrendament al vol és gairebé impossible, ara adquirir-ne un també es comença a posar complicat (per ser generosos). I no només perquè en generals els bancs només financin el 80% del valor, sinó perquè els preus han agafat una tendència a l’alça que no fa més que complicar les coses.

anunci-moda-equip-300x250
 

Una dada significativa de la situació és la que s’extreu en comparar el preu del metre quadrat de Sant Andreu de Palomar de l’any 2015 amb el del 2017. Quant ha pujat? Un 34,25%, segons dades de l’Ajuntament de Barcelona. De fet, la febrada se situa just en aquest període, ja que en un termini de temps idèntic anterior (del 2013 al 2015), els preus només van pujar un 2,6%.

Cal posar de relleu que aquest increment no només s’ha fet notar a la zona del poble del Districte. En termes generals, el preu s’ha incrementat més en altres barris amb un poder adquisitiu menor (arribant a vorejar el 38% a l’alça). Tot i això, però, el preu del totxo continua sent molt inferior a Sant Andreu respecte a la mitjana barcelonina. Mentre que per un metre quadrat andreuenc es paguen 3.210 euros, un de barceloní s’enfila fins als 4.400 euros.

La dinàmica es repeteix en els lloguers, només que de manera més cruel. El motiu es troba en la curta durada dels lloguers, ja que a diferència d’abans, ara els contractes són de tres anys en comptes dels anteriors cinc; o dit d’una altra manera, els cicles de rotació d’inquilins són més ràpids. I en què es fa notar això? En l’arribada de nous veïns que poden fer front a quantitats inassumibles pels autòctons (i els quals també s’han vist desplaçats d’on vivien abans per raons econòmiques). Al cap i a la fi, l’efecte centrifugadora.

Un altre element a tenir en compte és la mitjana del preu de l’arrendament. Mentre que a Sant Andreu la mitjana de tots els lloguers a principis de l’any 2015 era de 586 euros al mes, en el darrer trimestre del 2018 ja es van pagar 752,70 euros de mitjana (incloent-hi tots els contractes de renda antiga que acostumen a refredar la xifra). És a dir, una pujada del 28,45% en només tres anys, segons dades municipals.

Ara bé, és Sant Andreu de Palomar el nucli urbà del Districte més car? Doncs segons les estadístiques del preu per metre quadrat: no. La Sagrera mateix supera la zona històrica i fins i tot el Bon Pastor es queda gairebé a la mateixa alçada que Sant Andreu (només que els lloguers són més baixos perquè els habitatges són una mica més petits). En canvi, on hi ha una diferència econòmica més plausible és amb la resta de Barcelona, on una quota mensual és prop de 150 euros més elevada (916,30 euros).

Per últim i en referència a aquesta darrera dada, apuntar que en plena cresta de l’onada econòmica de l’any 2006, els lloguers a Barcelona eren un 32% més assequibles que el que ho són actualment.

Fotografia | Stevepb

Deixa un comentari

El teu correu no es publicarà.

*

Últimes notícies de Societat

Vés a dalt