El diari independent de Sant Andreu de Palomar

cesk-freixas-juan-miguel-morales

Cesk Freixas: “El context social és poc metafòric, cal contundència a la música”

Cultura

El cantautor català Cesk Freixas posa fi als dos anys de gira del seu cinquè treball ‘Protesta’ aquest divendres 11 de novembre amb un concert amb col·laboracions inèdites. L’actuació donarà el tret de sortida del cicle musical ‘EciSAT!’, organitzat per Els Amics de les Arts amb la intenció d’acostar la música als veïns i veïnes de Sant Andreu. Per tancar la gira, Freixas pujarà a l’escenari acompanyat d’artistes com els cantautors Pau Alabajos, Gemma Humet, Meritxell Gené i Jordi Montañez, els poetes Marc Freixas i Roc Casagran o els artistes Sergi Carbonell i Alguer Miquel.

 

Aquest és el concert que finalitza la gira, quina valoració fas dels dos anys que portes pujant el disc a l’escenari?

Aguantar amb un projecte així i intentar fidelitzar el públic és molt complicat, per això estem molt contents amb el resultat. Amb aquest treball hem aconseguit connectar amb un públic més adult que se sent representat amb la nova cançó i alhora hem mantingut el públic de la nostra generació que ja ens seguia d’abans. Acabarem amb bon sabor de boca perquè en un context com aquest la cultura sempre queda ressentida i nosaltres hem treballat per evitar-ho. A més, mai havia fet un final de gira per falta de recursos i perquè no havia tingut la necessitat, per això aquest concert és especial i hi haurà molts artistes convidats que col·laboraran en un resum del repertori. També em fa il·lusió pel lloc on es fa, dins el cicle de l’enciSAT, que he seguit de prop i que organitzen Els amics de les arts, i en aquest teatre tan bonic on he assistit com a públic a concerts i espectacles.

‘Protesta’ és un disc més èxplicit  i menys literari que els anteriors. A què obeeix aquest gir cap a un estil més contundent?

El context econòmic i social d’avui dia és molt poc metafòric, la gent que busca una motivació ideològica i política a l‘hora d’escoltar cançons  precisament busca aquesta contundència. És un moment salvatge carregat de desigualtats i tots agraïm la claredat a l’hora d’explicar les coses. És cert que hi ha tota una generació que no acostuma a connectar amb la música que fa la gent jove a casa nostra, però tota aquesta gent que va viure la nova cançó com una eina per a crear debat pot connectar molt bé amb ‘Protesta’ perquè evidencia que encara hi ha moltes coses a reivindicar. Amb aquest treball hem aconseguit ser més intergeneracionals i fa molta il·lusió que un públic més gran et digui que li has recordat a l’Ovidi o en Raimon.

Combines música i militància, es pot entendre una faceta sense l’altra?

Sempre he entès la música com una possibilitat que dóna la creació artística per plantejar-nos preguntes i la militància que experimento també consisteix en això. Intento portar aquestes idees al terreny musical, explicar allò que aprenc amb les mobilitzacions i assembles, fer fotografies crítiques de la realitat que vivim. M’és molt difícil separar una cosa de l’altra, per mi la vida és política i contínuament prens decisions seguint uns valors determinats. Col·locar una paraula o una altra en una cançó per mi també és política.

Costa trobar escenaris on poder presentar treballs com aquest que s’emmarquen en la cançó d’autor? 

Aquestes propostes minoritàries parteixen d’un esglaó o dos per sota, no són comercials i costa que et programin. No interessen tant com algú que omple teatres. Passa el mateix que amb la poesia a la literatura.

T’han suspès diversos concerts al País Valencià i tant PP com Ciutadans va demanar que es cancel·lés una actuació teva a Figueres l’any 2009. Creus que es pot parlar d’una censura al món de la música?

La censura institucional per part d’un ajuntament o ens administratiu passa relativament poc, per sort la pluralitat política és prou àmplia i és massa escandalós. Em va passar a Figueres on Ciutadans i PP van dir que les meves cançons eren anticonstitucionals. M’ha passat més d’un cop, al País Valencià i a les Illes també.  L’argument acostuma a ser que amb diners públics no volen pagar una actuació així. El que es dóna més sovint és el boicot comunicatiu. Els grans mitjans de comunicació que difonen música són privats i aquestes propostes polititzades no hi sonen mai. A molts cantautors ens han dit que sonem bé però que les nostres cançons són massa explícites políticament. No és censura perquè son entitats privades i apliquen criteris comercials, però a nivell públic tampoc tenim aquest espai de difusió que sí tenen altres estils musicals i la conseqüència és que no tenim presència als mitjans.

Creus que hi ha una falta de contingut polític al panorama musical espanyol o una falta d’implicació d’una part del sector musical en el que passa als carrers?

Hi ha una mandra en general, la mateixa que trobem sovint a la societat i que es reflecteix a la música. Potser ideologia i política sona molt gros. Vivim en una societat superficial on ens mengem el que ens posen en la safata sense preguntar què és. Costa anar a l’arrel i tot es queda en la banalitat. En la música sembla que tot es queda en parlar de relacions amoroses, que en realitat també estan reproduint estereotips patriarcals i de dominació. Això passa aquí, a França, els EUA, Cuba o Veneçuela, la cultura s’acostuma massa a l’hegemonia.

Ara que acabes la gira, quins són els teus plans de futur?

De moment ja estem treballant en un nou disc pel 2017. Ara estem tancats a l’estudi acabant les lletres dels nous temes. Anirà en la línia d’aquest últim treball, buscarem una contundència sense oblidar la literalitat.

I en el terreny polític? 

Ara se’ns obre una nova oportunitat amb el sindicat de la música, és la primera vegada que ens apleguem així per reivindicar els nostres drets laborals i un conveni pels músics. Aquesta és la meva prioritat ara mateix en la militància política perquè ens afecta directamente a la nostra feina i a la manera que volem que aquesta s’entengui.

Periodista especialitzada en les Humanitats i coordinadora de les seccions de Cultura i Opinió. En l'actualitat també exerceix com a periodista a El Periódico de Catalunya. Anteriorment ha treballat en mitjans com l'Agència Catalana de Notícies (ACN) i el Canal150 de Santa Coloma de Gramanet.

Deixa un comentari

El teu correu no es publicarà.

*

Últimes notícies de Cultura

Vés a dalt