No hi cabia ni una ànima més. Els assistents s’amuntegaven a l’entrada i omplien cada racó amb un murmuri constant. El Feedback 2025 ha arribat al seu equador amb una tercera mostra i una resposta massiva per part del públic. Els organitzadors s’han sorprès per la multitud que s’ha congregat a la Fabra i Coats aquest 19 de febrer, espai que, cada dimecres a les 19 hores, es converteix en l’epicentre de l’art contemporani en procés de creació.
La primera proposta s’ha iniciat sense previ avís. Les actrius de LabOriosa, amagades entre el públic, han fet als visitants part de l’espectacle a través d’un recorregut per diferents escenes. A partir de testimonis reals de dones treballadores de les antigues fàbriques tèxtils de Barcelona i de les veïnes actuals de Sant Andreu, ‘Allò que no us he dit’ ha bastit un mosaic d’imatges impactants sobre aquesta realitat femenina.
L’escenografia, curosa fins al detall, ha fet reviure un passat que semblava silenciat. Les teles i els jocs de llum han dibuixat espais on la veu de les protagonistes ressonava per vindicar el que havien viscut a les fàbriques. Vestides amb roba de l’època, han compartit com era un dia en aquell espai on la llibertat no tenia cabuda. Amb això, els espectadors no han estat només visitants, sinó part activa de l’escena. Moguts entre diferents espais, han experimentat el relat en primera persona. Impregnats d’un ambient dominat per tons blaus i records amagats el resultat ha estat una peça dinàmica i viva.
Després del viatge a través de la memòria obrera, Pere Seda ha impressionat el públic amb ‘Folk as queer’, una proposta que ha transitat entre la dansa popular i les ganes de modernitzar-la. Quatre joves, vestits com dansaires d’esbart, han encarnat una coreografia on la tradició i la contemporaneïtat s’han mirat als ulls. Capgrossos, sardanes, el ball de la diablessa… Els arquetips de la cultura catalana s’han desplegat amb una mirada renovadora. “Ens agrada jugar amb les tradicions populars”, ha explicat l’equip.
La música, típica de les sardanes, ha sostingut una dansa incansable que ha visitat les arrels de Catalunya. Però, més enllà de la revisió, han volgut trencar mites: “La dansa catalana sembla recatada, pel que hem volgut actualitzar-la i fer-la nostra”. “Li heu fet un gir colpidor”, han constatat des del públic.
En el torn de feedback, on públic i artistes dialoguen sobre les mostres exposades, les impressions han estat clares: les dues propostes han barrejat el passat amb el present i l’han reivindicat. “Transitar el passat amb una mirada actualitzada”, ha estat una de les idees més repetides al col·loqui. De manera informal, el col·loqui, moderat per la Consol Sáez (RNE), ha estat niu d’opinions.
Pel que fa a l‘actuació de LabOriosa, el públic ha expressat l’impacte que ha tingut en ells aquesta experiència immersiva. “He empatitzat, m’he sentit part de la fàbrica, i hi ha hagut moments que m’han emocionat”, ha afirmat una espectadora, resumint el sentiment col·lectiu.
Folk as queer ha estat definida pels espectadors com a una “sardana sensual” i molts han envejat la gran facilitat de compenetració i coordinació que es palpava entre els quatre membres de l’equip. En paral·lel, s’ha debatut sobre la utilització de l’espai, el procés creatiu darrere ambdues actuacions i fins i tot, sobre la vinculació dels artistes amb el poble de Sant Andreu.
Finalment, el públic ha deixat la seva empremta amb un gran mural de post-its on cadascú ha plasmat la seva experiència sigui amb cites o paraules. Ha estat una nit on la memòria ha pres forma en l’escena, on la tradició s’ha reinventat i on, sobretot, el públic ha respost amb gran implicació.
Dimecres vinent serà el torn de la Cia Silvia Batet presentant ERCÁS i de Monocrom! i la mostra Verd, amb la moderació de l’Oriol Rosell, periodista a RNE i Ràdio Fabra.
Fotografia | ‘Folk as queer’, de Pere Seda // Pere Virgili
