El diari independent de Sant Andreu de Palomar

ivan-altimira-cup

‘Sant Andreu no es pot convertir en l’aparador de les grans marques’

Opinió

De la mateixa manera que “som el que sembrem”, també “som el que i com ho consumim”. Una de les primeres preguntes que hauríem de respondre és: què és per nosaltres el comerç de proximitat?

Anunci Das Gestoria
 

Si som veïnes de la Maquinista, o del Parc de la Pegaso, no hem d’entendre com a comerç de proximitat els grans centres comercials que hi ha a la zona. De fet, Sant Andreu és un Districte totalment rodejat i assetjat per aquests monstres exponents del capitalisme i consumisme voraç i salvatge.

Són els màxims exponents de la precarietat laboral, sobretot de la del nostre jovent. També de l’acumulació de riqueses, de la deshumanització dels nostres barris i pobles, de la uniformitat del consum compulsiu, de la desvertebració del territori i de l’adoctrinament de les modes i cossos.

En canvi el nostre, el comerç de proximitat, és un comerç de qualitat que té intrínseca la relació veïnal i col·lectiva. Un comerç on la proximitat no es mesura en metres sinó en graus d’escalfor humana. És responsable i proper, generador de confiança, i vertebrador d’espais que afavoreixen la socialització. Són eixos co-responsables del seu territori, de la seva cultura i partíceps de l’associacionisme viu i actiu.

Les institucions del Pla de Barcelona, fins ara, s’han entestat en una connivència fraternal per fer proliferar els grans centres comercials; aquests espais deshumanitzats. Permuta de terrenys, especulacions urbanístiques, ampliacions, silencis administratius, xantatges veïnals…

És l’hora d’actuar. Cal un Pla d’Usos a Sant Andreu. Treballar colze a colze amb el veïnat, associacions i gremis. Cal aturar immediatament tota ampliació, creació de centre comercial o grans supermercats.

Cal incentivar, ajudar i promoure el nostre comerç de proximitat; el cooperativisme de consum d’aquells que apostin per un comerç proper, respectuós, i de cohesió social i col·lectiva.

O ens posem realment a fer un canvi de paradigma del nostre model de consum, o en poc temps Sant Andreu i Barcelona semblaran un parc temàtic. Un parc on algun indígena andreuenc darrera un aparador explicarà com un dia es vivia el comerç al seu poble.

Deixa un comentari

El teu correu no es publicarà.

*

Últimes notícies de Opinió

Vés a dalt