El diari independent de Sant Andreu de Palomar

Grècia porta a judici una veïna andreuenca per passar refugiats

Andreuencs

Aquest dimarts la veïna de Sant Andreu, Lola Gutiérrez, serà jutjada per l’Estat grec. El motiu: intentar ajudar a un menor kurd a travessar la frontera grega perquè es pogués retrobar amb la seva família a Alemanya. El seu objectiu no va quedar gaire lluny de poder-se fer una realitat. Només un control d’idioma a l’aeroport va acabar submergint la seva empresa en una espiral de problemes que a dia d’avui encara no semblen tenir final. Mentre que des d’Atenes li demanen fins a 10 anys de presó, diversos col·lectius de Sant Andreu han engegat una intensa campanya de solidaritat.

banner-300x600-festa-major
 

Per entendre la detenció de Gutiérrez cal analitzar la situació en què es trobava submergida Europa l’any 2016. En plena onada migratòria, la UE va signar un acord amb Turquia en el que, a canvi d’una morterada de milions d’euros, l’Estat turc s’encarregaria d’acollir als deportats i de barrar el pas a les noves corrents migratòries. De fet, un dels ítems que va ajudar a arribar a aquest acord va ser el fet que Grècia també tenia desplegats desenes de camps de refugiats, els quals fins i tot triplicaven la seva capacitat original.

Seria el 27 de novembre de 2016 quan Gutiérrez intentaria ajudar a Aiats, un menor kurd de 17 anys, a retrobar-se amb la seva família a Alemanya. Ella el faria passar pel seu fill per simple convicció: “Com a anarcosindicalista porto molts anys de lluites de classe i aquesta en formava part d’una d’elles”. “Mentre que els diners, les mercaderies i les persones riques poden circular lliurement a través de les fronteres, a les empobrides no els hi permeten”, argumenta. De fet, ella mateixa recorda que “les fronteres es van establir per protegir el benestar i els privilegis d’Europa, aconseguits mitjançant l’espoli dels països d’aquestes persones; volem les seves riquesses, però no els volem a ells”, sentència.

Què va succeir a l’aeroport d’Atenes? Tal com ha explicat en una entrevista a L’Exprés de Sant Andreu, una prova d’idioma efectuada per una hostessa de la porta d’embarcament va desvetllar el seu nul vincle familiar. “No vam creure que la noia del check-in pogués actuar com una policia, però al final en un darrer control sorpresa vam ser detinguts tots dos”, rememora. Una custòdia policial que no va estar exempta d’humiliació, relata: “Ens van increpar, ens van fer posar molt nerviosos i fins i tot ens van colpejar”. “Allà ens van separar i al noi el van posar amb la resta d’adults detinguts, entre els que fins i tot vaig detectar altres menors”, denuncia.

Si bé el seu company va poder tornar a restar “atrapat” entre els carrers grecs després de passar tres dies de calabós, en el cas de la veïna de Sant Andreu els seus problemes de la justícia es van allargar fins a dia d’avui. “Jo vaig passar dues nits al cabalós i al tercer dia em van traslladar als jutjats; allà la magistrada va determinar la meva llibertat sense fiança, però amb càrrecs”, explica. El problema, però, li va arribar des d’un vessant que al principi considerava inversemblant i que ha resultat ser únic a Espanya.

“Si bé la jutgessa em va atorgar la llibertat, quan vaig sortir dels tribunals ho vaig fer emmanillada i em van traslladar novament en cotxe policial fins a la comissaria; ja a mitjanit em van traslladar a un CIE on vaig passar vuit nits més”. La causa de tot plegat: el fet que la policia la declarés pel seu compte “persona perillosa per a l’Estat grec”. “Al CIE ja vaig adonar-me de com són els procediments per les persones que fem aquest tipus d’accions solidàries; la sensació que tenia era d’invisibilitat, tot i que sé que la sensació de les meves companyes de CIE era molt pitjor: elles eren més invisibles perquè no tenien el suport que jo podia tenir fora i a més havien xocat amb una realitat que no s’esperaven”, agrega.

Un dels cartells que demana l’absolució de la Lola / ARXIU

Finalment, Gutiérrez va acabar lliure, però expulsada de Grècia. “Vaig ser escoltada fins a l’avió i allà em van deixar a càrrec del personal d’abord”, exposa. Una tornada forçada a casa, però, que no seria el punt final de la malaurada experiència. “A l’estiu del 2017 l’advocat em comunica que tindré un judici a Grècia on em demanen una pena d’entre 5 i 10 anys pels delictes d’intentar passar una persona de forma il·legal i una altra petició per ús de documentació indeguda (que no fraudulenta).

Si bé el primer judici al final es va suspendre per saturació als jutjats d’Atenes, aquest dimarts es reiniciarà tot el procés judicial. Gutiérrez, en canvi, no hi anirà. Serà representada pel seu advocat: “Jo volia anar per defensar-me a mi mateixa i així visualitzar també la causa, però al final el meu advocat va descobrir que, si tornava, la policia m’arrestaria per violar l’ordre d’expulsió i em demanaria uns altres cinc anys de presó”. La raó: a Grècia la coordinació entre cossos policials amb els tribunals no respon a les dinàmiques d’Espanya.

Davant d’aquesta circumstància, Lola Gutiérrez seguirà el procediment des de casa, envoltada tant per la família com per les persones i col·lectius que ja li han mostrat el seu suport. “Porto només un any a Sant Andreu i ja m’he trobat desbordada per la solidaritat”, confessa. Ara, espera que demà sigui l’inici d’un final que tenia com a origen la solidaritat de classe. Només aquest dilluns el passeig de Gràcia ja ha acollit la primera manifestació que ha clamat per la seva absolució.

Deixa un comentari

El teu correu no es publicarà.

*

Últimes notícies de Andreuencs

Vés a dalt