El diari independent de Sant Andreu de Palomar

Un llit d'una persona sense llar a Barcelona / DGM

Creix el nombre de persones sense llar a Sant Andreu

Societat

D’11 a 21 persones sense llar, gairebé el doble en només un any. Així ho ha constat el darrer recompte de la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar (XAPSLL), després de pentinar els carrers del Districte la setmana passada. Si bé l’organització no ha donat dades per barris, s’ha de remarcar que a escala barcelonina la xifra s’ha reduït en 70 persones, motiu pel qual el nombre de persones sense sostre ha baixat fins als 956 a la ciutat.

 

Cal posar de relleu que Sant Andreu és el districte amb menys persones dormint al carrer. Per davant hi ha Les Corts (30) i Nou Barris (42), mentre que la llista l’encapçalen Sants-Montjuïc (172) i Ciutat Vella (210). Per tant, cal contextualitzar que les persones que dormen als carrers del Districte representen només el 2% de tots els que ho fan a la ciutat. En aquest sentit, tot i el descens en una setantena de persones a escala global, la tinenta d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, ha assegurat que la dada “no és una bona notícia per la ciutat”. “Necessitem polítiques i compromisos ferms, com augmentar la capacitat dels allotjaments”, ha subratllat.

En aquest sentit, s’ha de destacar que a Sant Andreu de Palomar no hi ha cap equipament on les persones sense llar puguin adreçar-se a passar les nits, mentre que a escala Districte només hi ha el Centre Residencial d’Atencions Bàsiques situat a l’avinguda Meridiana, 197 i el Centre d’Allotjament Temporal ubicat al carrer de les Navas de Tolosa, 312. Per últim, emfatitzar el fet que, dels tres nous centres que hi ha previstos obrir, cap estarà a Sant Andreu.

On anaven molts d’ells fins ara? Al vestíbul dels caixers automàtics de les entitats financeres de Sant Andreu. Les darreres que mantenien les seves portes obertes en horari nocturn, però, han decidit tancar amb pany i clau. De fet, els exemples més recents es poden trobar a les oficines de CaixaBank situades al número 57 del passeig de Torras i Bages, o bé a les del BBVA que hi ha a la cantonada del mateix passeig amb Joan Torras. Segons al·lega un paper penjat a la porta, la decisió s’ha dut a terme amb l’objectiu d’evitar incidents (sense especificar si aquests els generaven les persones que fins fa pocs dies dormien a l’interior).

Segons Ortiz, el fenomen té “explicacions multicausals”, tot i que observa tres factors que es relacionen amb l’exclusió residencial: “L’increment del preu del lloguer, la inexistència d’un parc públic suficient i la precarització del mercat laboral“. La regidora, a més, ha posat de relleu l’esforç de l’Ajuntament a l’hora de combatre la xacra: si bé l’any 2015 es dedicaven 26,85 milions d’euros, per aquest 2018 el pressupost municipal ja s’ha incrementat més d’un 27% i supera els 34 milions anuals. De fet, Ortiz ha exigit “una resposta conjunta” a la resta d’administracions responsables.

Deixa un comentari

El teu correu no es publicarà.

*

Últimes notícies de Societat

Vés a dalt