El diari independent de Sant Andreu de Palomar

Satanàs diví, pirotècnia al purgatori

Cultura

Falta més de mitja hora perquè comenci l’espectacle i la plaça de Can Fabra ja és casi plena. Els Tres Tombs Infernals d’enguany han despertat més expectació de l’habitual. Se celebra la 25ª edició d’aquest espectacle amb una actuació fora del que La Satànica acostuma a preparar: un musical.

Banner APM Soluciones
 

El públic espera nerviós i l’inici de l’esdeveniment es fa esperar. Mentre els adults fan cua per comprar una beguda i pa amb botifarra, els nens contemplen bocabadats com els diables col•loquen les traques de petards. L’escenografia fa justícia a la magnitud de la festa. Tres escenaris: un pels músics, un ocupat per tres cadires buides, i el principal on es pot veure una barra de bar. A més, en un raconet queda mig amagada la Porta de l’Infern, custodiada per la bèstia de tres caps.

A les nou sonen les primeres notes i els focus apunten cap a l’escenari de les cadires. Tres dones grans expliquen als seus néts com es van conèixer Satanàs i Sant Antoni, mentre els petits escolten atentament. I per fi es dóna el tret de sortida al musical. Com no podia ser d’una altra manera, comença l’estira i arronsa entre el dimoni i el Sant, que no vol sucumbir a les temptacions del maligne.

La plaça de Can Fabra es converteix en una desfilada d’actors, cantants, ballarins i diables. L’espectacle no només es concentra a l’escenari. A peu de carrer també s’actua. Pel mig de la plaça van arribant els artistes acompanyats de música i pirotècnia; els castells de foc esclaten cada dos per tres. Això si, l’Òscar a la millor entrada se l’emporta Satanàs que arriba acompanyat d’un seguici de Harleys.

Amb l’inici dels Tres Tombs en la seva versió més pirotècnica el públic es divideix. Alguns volen anar a acompanyar els diables, i altres prefereixen quedar-se a la plaça gaudint d’una dansa a càrrec d’alumnes de l’Institut del Teatre. Desafortunadament, no tothom pot veure de primera mà les contorsions i s’han de conformar amb la imatge que ofereix el circuit de televisió. Un cop finalitzats les tres voltes dels diables a la biblioteca, és l’hora de la cortina de foc que cau damunt del públic. Tot plegat, acompanyat de música i més focs artificials.

tres tombs infernals 8david garcia mateu

Entre el públic hi ha una barreja d’impressions. Alguns només tenen paraules d’elogi, mentre que d’altres es queixen d’haver acabat sota les espurnes de la bèstia sense esperar-s’ho. Desenes de persones de les primeres files es van veure amuntegades contra l’escenari al no trobar espai en el que protegir-se de la pirotècnia. Errada de càlcul que a alguns va acabar deixant un sabor de boca amarg, tot i el notable espectacle musical. Ara bé, qui més va brillar en tota la vetllada va ser Satanàs, diví en la seva actuació; tot i estar acompanyat d’una pirotècnia que haurà de reflexionar al purgatori.

Deixa un comentari

El teu correu no es publicarà.

*

Últimes notícies de Cultura

Vés a dalt