Una menor s’intenta suïcidar després de patir assetjament al Pare Manyanet

El centre educatiu Jesús, Maria i Josep (JMJ) de la Congregació Pare Manyanet de Sant Andreu, novament a l’ull de l’huracà. Segons ha pogut saber L’Exprés de Sant Andreu, a mitjans d’agost una exalumna del centre de només 14 anys es va intentar suïcidar, després d’haver patit assetjament escolar de forma reiterada en aquest col·legi. Un cas que no resulta aïllat, ja que en el passat mes de maig una altra alumna de 15 anys del mateix Pare Manyanet sí que va prendre’s la vida abans d’assistir a classe, fet que va provocar que exalumnes i famílies trenquessin el seu silenci en relació amb el bullying que es produeix dins del centre.

Pel que fa al darrer cas, la família de la menor a qui anomenarem Txell per preservar la seva intimitat, no descartava que algun dia la seva filla pogués intentar suïcidar-se. Des que tenia 11 anys que ja havia verbalitzat la seva pretensió, després d’haver de suportar assetjament escolar des de P-5 fins a 6è de primària. Els mateixos informes mèdics recollien que la menor tenia idees autolítiques, però, a causa de la seva edat, no sabia com executar-les. En paral·lel, la família va advertir al centre escolar, de forma reiterada, el bullying al qual sotmetien els companys a la seva filla. El protocol contra l’assetjament escolar i la intermediació de la direcció de l’escola, però, no es va obrir de forma oficial fins que va intercedir el Síndic de Greuges de Catalunya.

Assetjada des del primer dia

La família explica que, des que van matricular a la Txell a P-5, el centre no la va ajudar a integrar-se en el nou grup. “Cada dia plorava i tenia malsons, nosaltres no sabíem per què, fins que ens va explicar que a l’hora del pati l’acorralaven alguns companys, la posaven contra la paret i li deien que marxés del col·legi de forma reiterada”, recorden. Uns fets que, precisament, sí que van ser denunciats als responsables docents: “Ho vam posar en coneixement del col·legi; encara que la tutora va acceptar el que passava, ni el professorat ni la direcció no van solucionar res”.

Un any més tard l’assetjament es va traslladar als vestidors de gimnàs i les respostes per part de la responsable de psicologia, À. C., deixaven descol·locada a la família: “Em va dir que ‘de què em podia queixar, si la meva filla ja treia molt bones notes‘; jo no vaig entendre res”. El setge d’una part de l’alumnat contra la Txell, però, no va acabar aquí. Tot al contrari.

Humiliacions i silencis

“El més gros va començar a 5è de primària, quan, cada vegada que hi havia Educació Física, li llençaven la roba als vestidors, la trepitjaven, l’empenyien… i al principi eren dues nenes les que l’assetjaven, però com que des de dins de l’escola ningú ho aturava, la situació es va acabar extrapolant a classe i cada vegada més companys aprofitaven qualsevol ocasió per humiliar-la”, rememora.

Només una amiga una vegada a 5è va decidir denunciar a la tutora els maltractaments dels quals n’era víctima la Txell, però l’actitud de la tutora “va ser anar contra la denunciant”, rememora. “Li va dir que tot allò que deia que passava era mentida i que no podia ser tan mentidera, que es deixés d’inventar coses”. L’endemà, després de passar la tarda anterior plorant a casa seva, seria el docent d’Educació Física qui deixés en evidència novament a la denunciant: “La va humiliar davant de tota la classe en dir-li que era una mentidera, que s’inventava coses i que veia coses que no passaven”.

L’EAP de Sant Andreu i la inspecció, en entredit

Finalment, la cascada de queixes de la família de la Txell aconseguirien que el 31 d’octubre, pocs dies després de començar 6è de primària, la mediadora de l’Equip d’Assessorament i Orientació Psicològica (EAP) de Sant Andreu, E. C., se cités amb els pares per obrir un protocol contra l’assetjament escolar que, mesos després, descobririen que no es va obrir de forma oficial fins al 5 d’abril. De fet, amb el temps també descobririen que E. C. era mare d’un altre alumne de la mateixa escola i que, fins i tot l’aleshores inspectora de zona del Consorci d’Educació de Barcelona, C. M., n’era conscient d’aquesta hipotètica contrarietat. “Va ser quan vam entendre el que ens venia a dir en la primera reunió, on ens deixava caure que els problemes de la meva filla en realitat li podien venir de casa; semblava que parlés per boca de la direcció”.

Pel que fa al protocol que, suposadament la mediadora ja havia formalitzat, aquest en realitat no s’obriria de forma oficial fins tres dies després que la família fes un darrer crit d’auxili desesperat al Síndic de Greuges. “Tan bon punt li vaig posar al síndic les gravacions de veu de la meva filla on deia coses com em vull morir, quan s’acabarà això o que ja no podia més, va donar un cop sobre la taula ple d’enuig i va dir que estava cansat dels col·legis que tapen en comptes de solucionar les coses“. En paral·lel, si la visita al Síndic es produiria un 2 d’abril, només una setmana després es tornaria a convocar una nova reunió on la família també va poder escoltar per primera vegada les explicacions del director del Pare Manyanet, Josep Maria Taulats, qui fins aleshores havia eludit respondre als correus electrònics i cartes que li havia enviat la família.

Entre la trobada del 31 d’octubre i la del 10 d’abril amb tots els responsables educatius, però, només es produiria una segona i única reunió al març per supervisar si s’estava aplicant correctament el protocol contra l’assetjament (quan en realitat les trobades havien de ser quinzenals, denuncia la família). En aquesta trobada la mare de la Txell els va explicar que la seva filla li havia verbalitzat que, en comptes de morir-se la seva àvia, s’hauria d’haver mort ella. “Es van quedar impassibles i fins i tot la mediadora em va comentar que ja havia començat el període de preinscripcions per si m’interessava canviar-la d’escola“. “En comptes de solucionar el problema que tenien dins, la volien apartar“, afegeix.

Mesures estèrils

La tercera i darrera reunió sí que serviria per consensuar uns acords i mesures a prendre per posar punt final a l’assetjament, relaten, però aquestes van resultar inútils. “Després de tot van tornar a pegar a la nena i al cap d’uns dies a la porta de l’escola me l’entrega com un guardaespatlles, una persona enganxada a ella que l’únic que feia és que ningú s’apropés a jugar amb ella, quan la meva filla no era la perillosa perquè li posessin aquest ‘policia'”, explica. “L’únic que feien així era aïllar-la més; i, quan li van treure, l’assetjament contra ella va seguir igual o pitjor; era una cosa tremenda i el col·legi seguia sense fer res“.

Un cop finalitzada l’educació primària al Pare Manyanet, la Txell aconseguiria matricular-se en un altre centre on “l’han acollit molt bé” per fer l’ESO. En paral·lel, el Departament d’Educació decidiria fer un seguiment setmanal de l’alumna per veure com avançava després d’haver patit un flagrant assetjament escolar. “En realitat em trucaven per fer el paripè, perquè eren conscients que en els anys anteriors des del departament no havien fet res i que havien passat de tot, tot havia quedat en mans de la mediadora i la inspectora, perquè cap de les dues s’esperaven que anéssim al Síndic”, relata.

Les trucades d’Educació, però, les decidiria donar per concloses el mateix entorn de la víctima: “Un dia en una trucada la professional que ens feia el seguiment em va comentar que ara ja no ens havíem de preocupar, que havíem de pensar que en haver passat aquest assetjament tan fort faria a la meva filla més forta com a persona i em va posar com a exemple una escriptora molt famosa”. “Automàticament li vaig respondre que no calia que ens tornés a trucar“, rebla.

L’escola, “una secta”

Si bé la Txell ha pogut escolaritzar-se en un altre centre per fer secundària, la seva germana petita segueix al Pare Manyanet per les dificultats que té la família per desapuntar-la: “No és tan fàcil com sembla”. De fet, aquesta circumstància ha portat a la seva mare a patir el buit de la resta de famílies de l’escola. “Quan la meva filla gran va marxar jo no vaig callar i vaig explicar que era perquè li havien fet bullying; aleshores l’escola va fer com amb els pares de la darrera nena que s’ha suïcidat: va començar a fer aflorar rumors des de dins del centre contra la meva família per fer canviar l’opinió pública i, a partir d’allà, els pares em van començar a donar l’esquena”. “Són una secta“, sentencia la mare en recordar també els comunicats i les reunions on els responsables del centre es desvinculaven de la mort de la menor i haurien sembrat neguits contra la família.

Des d’aleshores que la Txell està en tractament psicològic i fa escassament unes setmanes, arran l’intent de suïcidi, que resta assessorada pels serveis psiquiàtrics de l’Hospital Sant Joan de Déu, els quals li han aconsellat acudir a un centre de dia i compaginar-lo amb els estudis. “A nivell públic no tenim cap mena de recurs més”, lamenta la mare. Si bé assegura que el Síndic de Greuges va fer tota una sèrie de recomanacions al Pare Manyanet per evitar nous casos d’assetjament, la mare de la víctima dubta de si s’han arribat a aplicar: “Si Educació hagués actuat sobre el col·legi com s’havia reclamat, potser s’hauria pogut evitar la mort al maig de l’altra menor“. Pel que fa als informes i documents que el col·legi va elaborar sobre la Txell abans d’abandonar l’escola, el centre tampoc els ha lliurat a la família tot i haver-los reclamat formalment i judicialment.

Actualització: “El jutge de l’Audiència Provincial de Barcelona va concloure que no hi havia indicis d’assetjament escolar en el suïcidi de Kira López i va decidir arxivar la causa legal el 9 de febrer de 2023”