Sant Andreu, entre els districtes més contaminats

L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha fet públic un informe sobre la qualitat de l’aire a la ciutat abans i durant el confinament, el qual situa el Districte de Sant Andreu com un dels més contaminats. En concret, el districte és el tercer amb major presència de partícules PM 2,5, per darrere de Sant Martí i l’Eixample. Si bé les dades obtingudes durant el període de reducció d’activitat van complir amb els límits de la Unió Europea, a criteri de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) la presència d’aquestes partícules encara hauria de ser menor per preservar la salut del veïnat.

Què són les partícules PM 2,5? Partícules 100 vegades més primes que un cabell humà, les quals poden contenir substàncies químiques, pols, sutge o metalls. De fet, provenen sobretot de fàbriques, crema de fusta i altres activitats, tot i que en l’àmbit urbà on s’ha desenvolupat l’estudi la seva font principal són els tubs d’escapament dels vehicles dièsel. Pel que fa a la concentració del diòxid de nitrogen (NO2) als carrers del districte, aquesta ha resultat ser inferior a la mitjana barcelonina, però el districte es manté a la part superior de la tabla i resta lluny d’assolir el llindar òptim establert per la UE i l’OMS.

De totes maneres, els experts de l’ASPB destaquen que la forta reducció de la mobilitat per les restriccions de la pandèmia ha implicat “una millora de la qualitat de l’aire sense precedents“. En aquest sentit, consideren l’any 2020 com un període d'”experiment natural”. “Per primera vegada s’ha complert el nivell guia de l’OMS i el valor límit anual de la UE per NO2 (40 µg/m3 ) a totes les estacions de vigilància de la ciutat”. En paral·lel, l’informe també recull com durant la fase de confinament més estricte es van assolir els mínims històrics de contaminació.

Uns nivells que, si es mantinguessin de forma permanent, s’estima que a la ciutat de Barcelona s’evitarien el 19% dels nous casos d’asma infantil (uns 300 anuals), el 5% dels càncers de pulmó (uns 50) i el 4% de les morts naturals (al voltant de 600 defuncions). Tanmateix, admeten que la causa que ha provocat aquesta millora de la qualitat de l’aire “és una crisi global sense precedents i que, indubtablement, no s’hauria de tornar a repetir”. Per aquesta raó, ubiquen el repte en assolir la millora de la qualitat de l’aire mitjançant polítiques públiques i canvis socials decisius.

Com? Mitjançant la reducció de la mobilitat motoritzada als nivells de la pandèmia, afavorint la proximitat dels desplaçaments rutinaris o la promoció del teletreball. “És prioritari reduir l’exposició a la contaminació de l’aire a les escoles” i “imprescindible millorar i fomentar el transport públic (intra i interurbà) i revisar el model turístic de la ciutat”, afegeixen. Tot plegat, per aconseguir que la contaminació afecti com afecta a totes les etapes de la vida, inclosa la gestació, així com el perjudici que genera en el desenvolupament neuronal i respiratori dels infants. Asseguren que no es pot oblidar com totes aquestes partícules, sobretot les provinents del dièsel, són cancerígenes per als humans.