El diari independent de Sant Andreu de Palomar

carrega policial trinitat vella ARXIU

Els fets de l’1 d’octubre trenquen la unitat de comuns i socialistes

Política

Plenari d’alt voltatge; plenari marcat pels fets de l’1 d’octubre. Anys feia que no es vivia tanta tensió a la seu del Districte. El ‘bon rollisme‘ entre consellers esdevenia cosa del passat. Per primera vegada feia la sensació que es debatia de política a la sala Andreu Cortines. De política en majúscules. Controvèrsia que, a més, va evidenciar la fractura entre socialistes i comuns al Govern del Districte.

banner-coleccionistas-de-momentos
 

La proposició del PDeCAT que instava al Districte a solidaritzar-se amb els damnificats per la repressió de l’Estat va adverar el trencament del tàndem de Govern. Si bé els socialistes, cinquena força a Sant Andreu però en possessió de la regidoria, votaven en contra del text presentat pel grup Demòcrata; els comuns que copen les cadires de l’executiu del Districte van donar el seu suport al text. Per a més inri, en el cas del darrer ple de la plaça de Sant Jaume l’equip de l’alcaldessa Ada Colau es va abstenir.

El text era el mateix, però els comuns de Sant Andreu es van mullar, fet que a Barcelona no. Una determinació pròpia que tampoc va eclipsar la seva negativa d’aquests al debat polític. Si bé ERC va presentar una declaració d’última hora sobre els mateixos fets de la jornada negra, els abanderats de la participació van al·linear-se amb els unionistes a l’hora de rebutjar l’entrada del document a l’ordre del dia.

Les diferències entre socialistes i comuns es podrien haver fet més evidents si aquests darrers haurien pres durant més estona el micròfon. Si més no, la seva veu només es va escoltar un cop havien de posicionar el seu vot sobre la proposició del PDeCAT. Al llarg de l’informe de la regidora van esdevenir públic privilegiat de l’acarnissament del bloc independentista amb la regidora. Només podien fer que mirar-s’ho des de les seves cadires, mentre la cap del seu equip de Govern provava de torejar amb poca fortuna els incisius retrets de l’oposició sobiranista.

Ni mig pam van deixar els sobiranistes a una regidora a qui encara esperen les escoles andreuenques on es van produir càrregues policials. “Ens preguntem on era vostè senyora regidora”, li interpel·lava el conseller de la CUP – Capgirem Barcelona, Ivan Altimira. Tot just acabar la seva exposició, Altimira es va aixecar de la cadira i va marxar del ple “per la dignitat del poble català i pels casi 1.000 ferits”. “Adéu i seguiu”, va adreçar el cupaire a una la sala que el va respondre amb aplaudiments.

L’ensanyament amb l'”inacció” de la regidora davant dels fets de l’1 d’octubre, però, va continuar des de les bancades d’ERC i el PDeCAT. Tal com va denunciar públicament el conseller republicà, Carlos Escuredo, a l’hora d’enfrontar-se a la violència policial la regidora, “com ens té acostumats, no hi era“. Una absència al peu del canó que la portaveu del grup Demòcrata, Ximena Gadea, va comparar amb l’actitud de la seva companya de files socialistes i alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín.

Marín va aturar una càrrega policial exigint als cossos policials de l’Estat que “deixessin tranquils als veïns”. A Sant Andreu, però, tal imatge no es va produir. “Ens hauria agradat que l’actuació de l’alcaldessa de l’Hospitalet la inspirés”, va pronunciar Gadea. Tal com li va recordar la portaveu demòcrata, a la mateixa Escola de Joves de la Trinitat Vella “hi havia molts dels seus votants, senyora Andrés; les mateixes persones que el maig de 2015 van aconseguir que vostè estigués aquí asseguda“.

La regidora, però, no es va prendre gens bé la cascada de recriminacions. A parer seu, no era partícip de cap “silenci còmplice”, tal com li havia recriminat Gadea. Si més no, utilitzar un to de veu més dur del que acostuma a fer servir tampoc va ajudar la regidora. Si potser volia demostrar fermesa, més aviat va evidenciar nerviosisme. El seu argumentari es va focalitzar en les mateixes paraules que ja van traslladar les fonts municipals a aquest mitjà de comunicació dies abans. Tal com va exposar, la seva tasca es va centrar en “traspassar informació” als òrgans competents.

D’altra banda, el seu company de formació i conseller tècnic, Ivan Marzá, també va condemnar “l’actuació desproporcionada dels cossos policials contra la gent mobilitzada de forma pacífica“, però alhora va recordar als sobiranistes que també hi ha hagut “alcaldes del PSC insultats i amenaçats, els quals també són alclades”. Argument reforçat des de Ciutadans, després que el seu conseller Jordi Obón titllés d'”hipocresia” el fet de “demanar solidaritat pels seus alcaldes [independentistes], però no amb els que van patir escratxes o amenaces”.

Tal com va remarcar Obón, Ciutadans “no criminalitzarà cap policia”. Una actitud a la qual també es va alienar l’única consellera del PP, Carmen Santana, qui va “agrair” la feina de la fiscalia i els cossos policials. Cal recordar que Santana, qui va arribar a oblidar com es deia l’objecte “donde se metían los votos“, va participar en una concentració marcada per banderes feixistes, insults, amenaces a periodistes i alguna mà alçada fent la salutació romana.

Director i fundador de L'Exprés de Sant Andreu. Periodista especialitzat en les Humanitats i coordinador de les seccions de Política i Societat. En l'actualitat també exerceix com a periodista a El Periódico de Catalunya, La Veu del Carrer i dissenya la revista Sosi de Ciutat Vella. Anteriorment ha treballat a Barcelona Televisió i coordinava el Sant Andreu de Cap a Peus, entre d'altres.

Deixa un comentari

El teu correu no es publicarà.

*

Últimes notícies de Política

Carmen Andrés, Laia Ortiz AJUNTAMENT DE BARCELONA

Adéu Carmen, hola Laia

Aquest dijous l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha cessat a la regidora
Vés a dalt