De fàbrica de cotxes, a fàbrica d’oportunitats i talent. Anys després d’abaixar la persiana, l’antiga fàbrica de la Mercedes-Benz ja té un esbós de futur. Tal com ha resumit aquest dilluns des de les mateixes instal·lacions la tinenta d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, el recinte passarà de ser “una fàbrica d’idees, innovació, creativitat i coneixement; on es crearà ocupació de qualitat, s’envoltarà de mobilitat sostenible i s’aconseguirà cosir els barris de l’entorn”.
Què vol dir tot això? Doncs que l’antiga Mercedes es transformarà en un petit barri d’última generació. Els veïns dels 1.450 habitatges que es construiran conviuran en una superilla amb el futur edifici de la Facultat de Disseny i Enginyeria Elisava, la seu de la Universitat de Vic i les instal·lacions de la indústria 4.0. que impulsarà la Fundació LEITAT. Tot plegat, al voltant d’una plaça que serà dissenyada en un procés participatiu pel veïnat i que suposarà un corredor urbanístic que connectarà Sant Andreu de Palomar amb el Bon Pastor. En total s’espera que aquest nou nucli urbà generi 3.000 llocs de treball directes i atregui a 2.000 estudiants i 400 professors l’any.
Entre altres ítems, també destaca el fet que el projecte no suposarà cap euro d’inversió pública, segons ha avançat Sanz. “La propietat assumeix els costos d’urbanització, la cessió del sòl per fer equipaments, la cessió dels vials i la cessió dels aprofitaments urbanístics”, ha assegurat. Dit d’una altra manera, la gestora immobiliària Conren Tramway, que al 2018 va comprar la fàbrica, finançarà tot el projecte a canvi de poder aixecar 870 habitatges privats en aquests terrenys industrials. El 40% dels habitatges restants (uns 600 pisos) quedaran en mans de l’Ajuntament de Barcelona perquè siguin destinats a habitatge assequible i protegit.
En el projecte de col·laboració publico-privada l’únic que farà l’Ajuntament serà una modificació del Pla General Metropolità (MPGM) perquè aquest solar es pugui trossejar i acollir tots els usos residencials, industrials i d’equipaments que s’han definit. De fet, la idea del consistori és aprovar aquest proper dijous en comissió de Govern el conveni i tenir la MPGM enllestida a principis de 2022. Per la seva banda, l’equip de Conren Tramway acabarà de signar amb Elisava l’acord d’intencions per aixecar la nova facultat universitària, tancar els darrers serrells amb la Universitat de Vic per crear la seva primera seu a la capital catalana i portar part de la Fundació LEITAT a la plaça (actualment situada al 22@).
“La Mercedes serà la primera urban factory de Barcelona”, ha destacat el confudandor de Conren Tramway, Paco Hugas. “Volem que sigui un fantàstic lloc on viure; 15.000 metres quadrats per a centres universitaris, 2.400 estudiants i gairebé 500 professors l’any; 61.000 metres quadrats més per activitats econòmiques que generin fins a 5.000 llocs de treball i múltiples equipaments públics acompanyats d’un elevat percentatge d’espais verds”, ha sintetitzat.
Segons Hugas, el projecte de la nova Mercedes va més enllà de la idea de la ciutat dels 15 minuts: “En aquest cas serà la ciutat dels cinc minuts, perquè generarem una micromobilitat al barri, on la circulació quedi ordenada per les bicicletes, els patins i els vianants; amb flotes de vehicles híbrids a disposició dels veïns i distribució pròpia de paqueteria digital entre els veïns”, ha posat de relleu sense oblidar la connectivitat que li oferiran les futures estacions de Sant Andreu Comtal i La Sagrera.
L’objectiu dels promotors és entregar la primera fase de l’obra cap al setembre de 2023, la qual consistirà en els edificis acadèmics i industrials de la facultat d’Elisava, la seu de la Universitat de Vic i els espais per la fundació LEITAT. Ja posteriorment i en períodes calanderitzats amb el consistori, s’aniran aixecant els edificis d’habitatges, tot i que la intenció és tenir-los entregats abans de 2026, ha concretat el cofundador de la gestora.
Des d’Elisava, el seu director general, Javier Peña, ha observt com “el projecte contribuirà a la regeneració del barri, crearà teixit productiu i posarà en valor idees com les que treballem des de l’escola de disseny”. Una dinàmica que el director general de la Fundació LEITAT, Joan Parra, considera que servirà per escriure, en versió domèstica, “una part de la història de la nova revolució digital industrial d’aquest país”. “Serà una smart zone, un espai pluritemàtic que ha de respondre satisfactòriament als interessos socials, econòmics urbanístics i de sostenibilitat”. Tot plegat, sense oblidar el passat, ja que l’espai conservarà els edificis més representatius de la icònica nau industrial.
Fotografia | Ajuntament de Barcelona
Y el carrer Josep Soldevila per cuan faran las obras de tren, y la pudo que fa la empresa.
Todo muy bonito, pero cada vez hay menos fábricas y más barrios 2.0, por así llamarlos. Quién pagará la compra de esos pisos si no hay lugares donde trabajar, es decir, donde ganar un jornal para pagar.